04 de Febrer de 2013

Aquests dies el tema que acapara la majoria d’informacions polítiques és “corrupció”. És en boca de tothom i tothom n’opina, però cal anar amb compte perquè, a banda de la normal i comprensible indignació, s’hi sumen opinions interessades i demagògies múltiples i s’oblida massa sovint la presumpció d’innocència que consagra el nostre sistema.

És evident que s’ha de canviar en profunditat tots els aspectes que han permès arribar a la situació actual. No es justifica, però, que es generalitzi la corrupció (de corruptes n’hi pot haver  a totes les professions i dedicacions)  i tampoc la visió que els partits polítics fan i desfan segons els seus interessos i al final tothom es impune. No és així. Però no n’hi ha prou que no sigui així.

S’han fet coses malament. El blindatge que es va fer durant la transició dels partits polítics quan la democràcia era incipient i fràgil ha tingut efectes secundaris no desitjats. Són greus i cal eradicar-los des de la política i la democràcia. El fet que hagin fallat algunes persones al sistema no vol dir que el sistema sigui dolent, sinó que ha estat mal gestionat. De corrupció i de corruptes sempre n’hi podrà haver perquè dins de la condició humana, a més de totes les virtuts, també existeixen tots els defectes. L’avantatge de la democràcia és que és l’únic sistema que permet lluitar per detectar-los, corregir-los i denunciar-los des de dins, des del propi sistema.

En temps de crisi és normal que els casos de presumpta corrupció indignin molt i encara més a qui ho passa malament, i és normal que aquesta indignació es multipliqui si no s’hi posa remei. Entenc també que l’únic remei possible és el de revisar-ho tot entre tots. Si no volem que apareguin els fenòmens del populisme i la demagògia a la nostra societat, cal que tots els que creiem en la democràcia oblidem els beneficis partidistes per buscar el benefici global. Hi incloc els partits polítics, però també i sobretot la societat en el seu conjunt.

Hi ha un seguit de reformes que els polítics no hem dut a terme. Una nova llei electoral més oberta i participativa, un sistema de finançament dels partits transparent, però a l’hora suficient, garantir sense dubtes la separació i independència dels  poders executiu, legislatiu i judicial...

És necessari un gran pacte. Afortunadament, la democràcia permet la seva autoregeneració. Cap altre sistema pot fer-ho. Cal evitar caure en la temptació de creure que ha de venir un salvador de la pàtria per arreglar-ho tot.

Tots hem de ser capaços de treballar amb la màxima generositat per arribar, oblidant els legítims interessos partidistes, a un gran pacte per regenerar tot el que en el nostre sistema avui s’ha demostrat ineficaç. Aquest és el repte i la resposta que la societat exigeix. Ignorar-ho seria una dramàtica prova d’irresponsabilitat.

Josep M. Pelegrí, secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya