09 de Febrer de 2009

No és anar contracorrent, ni ser pessimista dir que no podem en els temps del Yes we can d’Obama. Al contrari, és responsable, reivindicatiu i esperançador per molts motius perquè:

-No podem seguir amb un Govern que diu, promet i anuncia molt i no fa res.

-No podem veure com les nostres pimes s’ofeguen davant la crisi perquè no tenen liquiditat i perquè les ajudes del Govern per consolidar la banca no arriben al petit empresari, principal teixit productiu de casa nostre.

-No podem quedar-nos de braços creuats comprovant que les administracions (central, Generalitat i municipal) dilaten els seus pagaments. Avançar aquests pagaments permetria augmentar la liquiditat de les empreses.

-No podem tampoc ignorar que la nul·la modificació de mesures fiscals per alleugerir la crisi contribueix a la seva asfixia i, en darrer terme, al tancament de moltes d’elles.

-No podem continuar gaudint d’una legislació laboral prevista per a temps de vaques grasses, però que no serveix per afrontar la tempesta econòmica actual.

-No podem permetre que les petites i mitjanes empreses catalanes segueixin orfes d’accions econòmiques que els hi permetin afrontar la crisi amb una espurna d’optimisme i confiança.

-No podem, finalment, deixar que es destrueixi l’actiu empresarial més important i característic del país com són les pimes.

Per això reclamem a Zapatero i a Montilla que posin en marxa de forma urgent les mesures que ja els hi hem avançat i que, alhora, facin efectives les que diuen haver pres, però que no han arribat als seus destinataris.

Adaptar la fiscalitat, flexibilitzar el mercat laboral, pagar sense demores les factures de l’Administració i afavorir la liquiditat a les pimes són les mesures urgents que cal prendre. És una evidència que no podem continuar com fins ara i que cal un pacte d’Estat per poder dur endavant reformes estructurals.