12 de Gener de 2009

Hi ha ocasions en les quals no m’estranya la indignació generalitzada contra la política i els polítics. Mai no és bo, ni savi, generalitzar, però a vegades és comprensible. També a mi em treuen de polleguera alguns comportaments dels responsables de les administracions que  -sigui per incompetència, negligència o per prendre decisions equivocades, que també- eludeixen les seves responsabilitats amb prepotència i menyspreu cap els afectats. És el cas, novament, de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez persona que a banda dels seus exabruptes té un tarannà egocèntric i acrític que a Catalunya ja hem patit amb escreix. Arran del caos de l’aeroport de Barajas (i per extensió de la resta d’aeroports entre ells el de El Prat) per les passades nevades, Álvarez ha carregat contra Iberia, contra les diferents administracions (de la comunitat madrilenya i  de la municipal) davant dels fets que han exasperat desenes de milers de passatgers, com si no fos el seu ministeri el màxim responsable.

No és lògic defugir les crítiques, ni llençar pedrades cap a un altre cantó quan la actuació pròpia ha estat tan desafortunada, i no és la primera vegada. Amb motiu del caos que van patir les línies de rodalies de RENFE a Catalunya, ara just fa un any, la ministra ja va deixar ben clar que ella “antes partía que doblá” en una clara mostra del seus tarannà fatxenda i allunyat dels problemes dels usuaris dels transport públic.

Ara, un altre cop, la ministra demana a tothom l’assumpció de responsabilitats menys a ella mateixa, en una clara demostració del que no ha de fer mai un polític que és consideri responsable. Persones com aquesta desacrediten la política. Certament, ho lamento per la part que a mi em pertoca.