27 d'Abril de 2009

Hem assistit aquest cap de setmana a l’espectacle que ha fet el PSC (tot i que no hi havia cap emblema del PSC, però era tot vermell) per demanar als seus fidels seguidors que facin confiança a president Montilla. Ja he dit en una altra ocasió que crec que el PSC vol desmarcar-se del llast dels seus socis de govern, els d’Esquerra i els d’Iniciativa Verds, Esquerra Unida i Alternativa. Volen vendre acció i fets.

Quina falta de confiança demanar confiança! Que el President faci un acte de partit, sense les sigles del PSC és ja sospitós. Però que demani que li fem confiança quan encapçala un govern tripartit a qui ignora quan fa aquesta campanya, ja fa pudor de “socarrim”.

En fi, el que cal és dir quina és la qüestió de fons. És clar, ho és el finançament de Catalunya! Una qüestió que no és menor per al nostre país, però que ja té uns antecedents a Catalunya. Anem per parts. Qui va dir que si guanyava ZP, guanyava Catalunya? Va ser la senyora Chacón, a les passades eleccions al Congrés de Diputats. Certament, Catalunya li va donar força i majoria. Com ens torna ella aquesta confiança? Ben clar: ajorna el nou sistema de finançament, que no vol dir res més que complir la llei.

Segona qüestió, qui incompleix la llei envers Catalunya? Zapatero, és clar! Ell és el màxim responsable del govern de l’Estat i ha de donar exemple complint la Llei.

Tercera qüestió. Qui tenia força per fer que Zapatero complís la llei i no ho ha fet? El PSC, és clar! Tenen 25 diputats a Madrid que voten disciplinadament tot allò que els hi diu el president del govern, fins i tots contra Catalunya....

Entenc que el PSC demani als seus que li facin confiança per acceptar un mal i pobre acord de finançament. Cal que ho faci perquè ja porta massa temps amb paraules i sense cap fet que demostri la seva capacitat de defensar Catalunya davant del PSOE.