28 de Setembre de 2010

Per demà hi ha convocada vaga general. Davant d’aquest fet, faig una crida perquè es respectin els drets de tothom: que qui vulgui fer vaga, la pugui fer sense pressions de ningú i que qui vulgui treballar, també pugui fer-ho sense que ningú no li ho impedeixi.  
 
No crec que una vaga general serveixi per arreglar res en moments de greu crisi com l’actual. Però també veig que l’enuig de la societat contra els governants ha augmentat i que la situació econòmica s’ha deteriorat de tal manera i, per tant, entenc la irritació d’una majoria contra els governs que no han fet res o no han fet prou per fer front a aquest desgavell.
 
Hi ha una cosa, en canvi, sobre la qual no estic d’acord: voler suprimir la reforma laboral. Calia fer-la i fins i tot calia ser més valents perquè la que s’ha aprovat s’ha quedat curta per acomplir els objectius perseguits: afavorir la contractació i la creació d’ocupació. No podíem seguir amb un sistema de relacions laborals incapaç de trobar sortides als quatre milions de persones que són a l’atur a tot l’Estat (a Catalunya, sis-centes mil persones). A Unió Democràtica creiem que calia ser més ambiciosos. De tota manera, no crec que la reforma laboral sigui el detonant real de la vaga i, en canvi, sí que ho han estat la destrucció de centenars de milers de llocs de treball, la congelació de les pensions, la retallada de sous, el retrocés en prestacions socials, i així podríem seguir amb un rosari de desfetes i incompliments del govern Zapatero a Espanya i del govern tripartit a Catalunya.
 
La por  a actuar del govern de l’Estat i la descohesió i desgovern del tripartit han provocat que la crisi s’hagi agreujat, i molt. No haver pres les mesures necessàries quan encara s’hi era a temps i quan des de CiU ho proposàvem, ha obligat a prendre solucions més doloroses i més impopulars, exigides a més des de fora (OCDE, Unió Europea, Banc Central Europeu, Barack Obama). És el que té governar de cara a l’aparador, volent acontentar tothom i sense prendre decisions difícils.
 
Zapatero va voler rentar-se les mans i deixar en mans del sindicats la reforma laboral, però les pressions exteriors i la pèssima marxa de l’ocupació l’han obligat a canviar de parer. Això sí, dies abans  de la vaga mostra el seu tarannà amistós i fa l’ullet als sindicats, tot disculpant-se de la reforma aprovada. Amb aquestes contradiccions no es governa ni es genera confiança. Tampoc es fa fugint d’estudi com el ministre de Treball, Celestino Corbacho, que diu que la reforma laboral és cosa del Parlament i no del govern. Aquestes excuses de malpagador demostren el poc rigor del govern i la seva absència de rumb. Davant d’aquesta constatació, reitero que entenc la irritació de moltes persones, els desencís de la gent, però que m’agradaria que la de demà sigui una vaga cívica, que tothom pugui triar entre el dret: de vaga i el dret al treball. I que els piquets siguin respectuosos i que es limitin a informar. No menys, però tampoc més que això.