31 de Desembre de 2011

L’enemic és la pobresa

En una reunió entre l’exprimer ministre suec, Olof Palme, i el dirigent cubà, Fidel Castro, el líder comunista va dir tot cofoi: “jo, amb la Revolució he aconseguit acabar amb els rics a Cuba”. El polític suec va respondre compungit: “A Suècia, en canvi, amb tants anys de socialdemocràcia encara no hem aconseguit que deixin d’haver-hi pobres”.

L’anècdota serveix per constatar que, fins i tot en temps de bonança econòmica, la pobresa és un mal que ni tan sols la millor democràcia ha aconseguit eradicar. No cal dir que guanya terreny quan les coses van malament. I ara, que vivim la pitjor crisi econòmica que hem conegut, la situació esdevé dramàtica. Els informes de Càritas i de Creu Roja així ho corroboren. Només a Barcelona, Càritas ha atès a 55.000 persones fins el 30 de novembre, la majoria per haver-se quedat sense feina i amb el subsidi per l’atur exhaurit. Com recull l’informe de Creu Roja, 300 mil catalans no tindran cap ingrés en un termini de sis mesos. Ja no parlem de gent marginal que ha volgut o s’ha trobat expulsada del sistema. Avui, malauradament, hi ha desenes de milers de persones i, per tant, milers i milers de famílies que d’un dia a l’altre han passat de tenir una situació econòmica estable, confortable i consolidada a engreixar la llista dels sense sostre i a haver de recórrer a institucions com Càritas o Creu Roja per subsistir i per poder menjar cada dia.

La capacitat de lluitar contra aquests drames quotidians és la que mesura la qualitat de la societat. Els polítics, com tothom, podem tenir més o menys encert per dur endavant els nostres projectes, però de res servirà si no tenim, a més, l’esperit d’ajudar especialment els més desvalguts, els més necessitats.

Jo no entenc la política si no és per servir a les persones. No tindria cap sentit que no fos així. I el que dic de mi ho puc afirmar de la gran majoria dels polítics que conec, siguin de la tendència que siguin. Podem discrepar en les formes d’organitzar la societat, però en el fons volem una societat més justa, més pròspera i més equitativa.

Per això, en l’època de l’any dels bons propòsits per excel·lència, en els dies que les cartes als Reis d’Orient, inunden totes les bústies i les il·lusions es multipliquen, l’únic regal que demanaria als tres Mags d’Orient és que ens donin força, inspiració i sort per recuperar el terreny perdut en la lluita contra la pobresa i que els milers i milers de persones que avui viuen situacions desesperades trobin en aquest any nou les oportunitats que el 2011 no els hi ha donat.

Per aconseguir-ho, tots serem necessaris. La lluita contra la pobresa ens implica a tots. Sé que no fallarem a qui -ara com mai- ens necessita. Per això només voldria demanar als Reis que ens portin una mica de sort a tothom perquè condeixi el nostre esforç.

Josep M. Pelegrí, secretari general d’Unió Democràtica