e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 d'Abril de 2013

Unió Democràtica recorda avui un dels fets més tràgics de la seva història: l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera avui fa 75 anys. Què pensaria avui? Estic convençut que estaria preocupat per la dura situació econòmica, social i nacional de Catalunya. Sens dubte estaria neguitós per la pobresa, per les persones que no tenen feina, per les conseqüències socials pernicioses de la crisi econòmica. I avui, per defensar la Catalunya lliure que volia i per la qual va morir ara fa 75 anys, defensaria amb la mateixa fermesa una Catalunya justa perquè no hi pot haver llibertat sense justícia.

No podem oblidar que Manuel Carrasco i Formiguera era tan profundament patriota com humanista. Són uns valors, els de la pàtria i els de l’humanisme, que precisament el van portar a Unió Democràtica i que avui, com mai, cal que recuperem per portar el país endavant.

Carrasco i Formiguera veuria avui que Catalunya està en una situació dramàtica. Ell, que va ser diputat a les Corts espanyoles, blasmaria contra l’ofec que el govern espanyol sotmet l’economia catalana quan imposa acomplir una reducció del dèficit que no contempla en les finances del seu propi govern. Són unes condicions que només busquen asfixiar l’economia catalana i empobrir la nostra societat.

Tampoc podem oblidar que Carrasco era, a més de patriota, un humanista amoïnat per la seva societat, per les persones. Va ser a Unió Democràtica on va trobar la defensa d’uns valors que no havia trobat a Acció Catalana. Com a humanista, estaria avui molt preocupat per dues raons. En primer lloc, perquè el nostre país té la desgràcia d’anar dividit -i a Unió ho coneixem bé perquè ho hem patit i ho continuem patint. A Catalunya ha prevalgut sempre el blanc o el negre, sense matisos, i no sempre s’han apreciat i valorat persones o opcions polítiques, com Unió, que es resisteixen a formar part del maniqueisme, del bo o del dolent, i que creuen justament que el diàleg és fonamental per al progrés. L’altre gran neguit que avui tindria Carrasco és la tràgica situació social i econòmica del nostre país, amb el drama quotidià de milers de persones que viuen en la pobresa, que es desesperen perquè no tenen feina o, encara pitjor, perquè no tenen una esperança clara en el futur.

Cal aprendre de la història i entendre que no hem de fer del sentiment patriòtic una ideologia de partit quan és o hauria de ser el patrimoni comú de tots. Carrasco sabia que la defensa de la pàtria no ha de ser patrimoni ideològic de ningú, sinó denominador comú de tots. Només a través del diàleg i si anem tots plegats serem capaços de mantenir viva la flama de l’esperança que justament en èpoques de dificultat es fa més necessària que mai.

El record de Manuel Carrasco i Fomiguera perdura entre nosaltres i de nosaltres dependrà que el seu exemple de patriotisme i de justícia social també es mantingui en tota la societat.




Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
553
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR