29 d'Octubre de 2013

El PP segueix mostrant el seu caire més anticatalà en les darreres decisions que ha pres. En primer lloc, pel pèssim tracte que donen a Catalunya els pressupostos que ha presentat. El PP diu que no hi ha diners per invertir. En bona part és cert i, per tant, comprensible que rebaixi un 8% la inversió al conjunt de l'Estat. No ho és en canvi, i és una nova agressió contra tots els catalans, que a Catalunya rebaixi aquestes inversions un 25%.

No hi ha diners per al quart cinturó, ni per a l’enllaç ferroviari amb l’aeroport del Prat, ni per a l'A27 a Tarragona, ni per a la variant de Vallirana, ni per a l'autovia Lleida-Vall d'Aran.... En canvi, sí que n’hi ha per fer vint-i-una autovies amb un trànsit de menys de deu mil vehicles al dia i per a vies d'alta velocitat que no tindran la més mínima rendibilitat. En definitiva, els pressupostos de l'Estat per al 2014 no ajuden a enfortir el diàleg ni a fomentar l'entesa institucional. Els pressupostos i la llei Wert dinamiten els ponts que hi podia haver entre Catalunya i Espanya.

Però no ha estat l’única mostra d’insensibilitat i d’agressió contra Catalunya. Ho vam veure quan el govern de l'Estat no va acceptar una salutació protocol·lària del representant de l'Estat a Catalunya, que no és altre que el president de la Generalitat en la reunió de la Unió per la Mediterrània de Barcelona en dependències de la Generalitat. No cal que les tensions que vivim hagin de ser atiades amb problemes d'aquest tipus. Però el PP ho ignora i sembla gaudir llençant gasolina a les flames. Ara més que mai la política no pot ignorar l'estructura autonòmica de l'Estat i l'existència d'un president de Catalunya.

Per tot això és preocupant veure com van les coses. D'una banda, no podem acceptar l’statu quo al qual l’Estat ens va arraconant i, de l'altra, tampoc no es pot confondre la societat i vendre la independència com la vareta màgica que tot ho ha de resoldre. Tant de bo que tot fos tan fàcil, però malauradament és molt més complex, i així ho manifestem (malgrat les crítiques que rebem), des d’Unió Democràtica de Catalunya. Que quedi clar que, en l'agenda nacional, amb el PP no anirem enlloc. En aquest terreny, els nostres camins no tan sols són diferents, sinó completament divergents perquè mai farem costat a qui fa de l’agressió a Catalunya una de les seves principals raons de ser.

Josep M. Pelegrí, secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya