03 de Desembre de 2013

Quan es parla dels perversos efectes de la crisi econòmica es posa especial èmfasi en l’atur, en l’increment de la pobresa que això implica, però s’oblida en massa ocasions que tot això afecta persones concretes, amb noms i cognoms, que sovint tenim ben a prop nostre i que són les grans damnificades d’aquest malson col·lectiu.

És a aquestes persones a les quals hem de procurar ajudar amb urgència. A més, no estem parlant de persones que provinguin de situacions desestructurades o marginals, sinó d’individualitats i de famílies senceres que sense previ avís s’han trobat a l’atur perquè la seva empresa ha fet fallida o perquè el seu negoci no ha aconseguit sobreviure en un context econòmic de gran dificultat.

Per aquest motiu hem de tenir especial cura dels més desprotegits. Aquests dies s’ha fet el Congrés del Tercer Sector Social integrat per moltíssimes entitats catalanes que intenten, amb recursos clarament insuficients, cobrir les necessitats dels sectors més desfavorits. Una de les propostes més significatives que ha recollit aquest congrés ha estat portar endavant un gran pacte social contra la pobresa.

En aquest projecte Unió Democràtica de Catalunya serà al seu costat. Es fa imprescindible que totes les forces polítiques amb representació parlamentària es reuneixin amb el tercer sector per pactar estratègies per lluitar contra la pobresa. No n’hi ha prou a prendre consciència d’aquesta dramàtica situació que viuen milers de catalans i catalanes. La realitat ens obliga a anar molt més enllà de prendre consciència i ens condiciona la necessitat imperiosa de prendre decisions per ajudar els més desfavorits.

Igualment ens urgeix un pacte polític per sortir de la crisi. Tots hem de fer un exercici de responsabilitat per mirar d’aconseguir que la lleugeríssima recuperació que ara s’albira es consolidi mitjançant un pacte polític i economicosocial que aporti nous recursos provinents de la recuperació als que més han patit la crisi. En aquest entorn fa mal contemplar el contrast entre els beneficis de les empreses de l’Ibex 35, que continuen essent molt grans, i la desaparició lenta de les classes mitjanes que reben constantment cops forts que comprometen la seva supervivència.

Lluitar contra la pobresa i la recuperació de les classes mitjanes mitjançant aquest gran pacte proposat en el Congrés del Tercer Sector ha de ser una prioritat de tots, sense exclusions i sense partidismes. Cal ajudar a qui pateix. És el nostre deure moral com a servidors públics. I hem de ser conscients que, malauradament, avui al nostre país pateix massa gent. Iniciatives com la d’aquest cap de setmana del Banc dels Aliments, com les d’altres entitats, com Càritas o la Creu Roja, són extraordinàries i demostren la capacitat de solidaritat de la societat catalana, però no n’hi ha prou. Calen mesures concretes per reduir ràpidament els efectes de la crisi sobre les persones i alhora també per reactivar l’economia.

Josep M. Pelegrí, secretari general d’Unió Democràtica e Catalunya