17 de Desembre de 2012

La X legislatura del Parlament de Catalunya s’ha posat en marxa amb l’elecció de Núria de Gispert com a presidenta  de la cambra catalana. La dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya s’ha guanyat ser reelegida després de la seva eficaç tasca durant la passada legislatura.

De Gispert ha defensat en la seva primera intervenció davant la Cambra el dret a decidir de Catalunya i ha manifestat el seu desig que en aquests propers quatre anys s’aconsegueixin unes noves i diferents relacions amb Espanya. El resultat de les eleccions del 25 de novembre va deixar clar que una majoria de catalans vol explorar noves vies i que haurà de ser el poble de Catalunya el que les decideixi.

En aquesta legislatura serà més necessari que mai el diàleg per arribar a acords que permetin afrontar la crisi econòmica i les agressions reiterades que pateix l’autogovern de Catalunya. Tothom ha de tenir ben present, com va recordar De Gispert, que Catalunya no és un país derrotat. Ans al contrari, és un país que es mobilitza per obrir nous camins i nous horitzons. Cal que tinguem confiança en la capacitat de la nostra societat per sortir-se’n.

La legislatura també estarà indubtablement marcada per la necessitat de pactes que donin estabilitat al govern i que fixaran la convocatòria d’una consulta a tots els catalans per decidir el futur del país. Aquest va ser el compromís de Convergència i Unió davant la societat i serà una qüestió ineludible i prioritària de la legislatura que ara comença. Ara, el més prioritari és  superar la crisi econòmica i intentar evitar el màxim possible les conseqüències socials que se’n deriven.

És clar que no ho podrem fer tot sols i que necessitaren suport parlamentari per portar-ho endavant. Per això fem una crida a la màxima responsabilitat de totes les forces polítiques per ajudar a donar confiança a la societat. És un moment transcendent, cal lluitar pel país i oblidar els interessos de partit. Òbviament, hi ha diferents punts de vista i diferents models per fer front als problemes que avui ocupen i preocupen a la societat. Cal treballar per a tota la societat i perquè sobretot els que més pateixen la crisi no es trobin en unes condicions cada vegada pitjors i cada vegada amb menys esperança. Hem de retornar la confiança al país i això ho hem de fer sense perdre un instant.