01 de Juliol de 2008

Amb un símil futbolístic, podem dir sense por d’equivocar-nos que l’actual crisi econòmica guanya amb claredat al govern espanyol i a les seves escasses mesures adoptades per fer-li front. El resultat és curt, però en absolut injust. Davant de la mala situació global, el fet que la nostra economia tingui una inflació per damunt de la mitjana de la Unió Europea vol dir que les famílies espanyoles s’empobreixen respecte a Europa. Vol dir, també, que la nostra competitivitat baixa i que les nostres empreses pateixen dificultats addicionals en relació a les seves col·legues europees. El govern central no afronta la situació. Només deixa passar el temps esperant que la crisi escampi. És un greu error. La inflació és una de les principals causes de la nova pujada de l’Euríbor, que provocarà que tots el deutors d’hipoteques hagin de pagar més al llarg de l’any. O el que és el mateix, destinar una major part dels ingressos familiars a aquesta despesa vol dir un menor estalvi o un menor consum en altres sectors, o ambdues coses alhora.

És el peix que és mossega la cua. Hi ha mesures a prendre i així ho hem fet arribar al govern central, que és qui ha d’actuar. De moment, continua instal·lat en la paràlisi mentre que tothom pateix les conseqüències d’aquest temps de vaques magres. Per enèsima vegada, repetim al senyor Zapatero –que demà compareixerà al Congrés- que ha passat el moment de les paraules buides i que cal reaccionar oferint solucions amb actuacions decidides. Ho diem una vegada més: no calen bones paraules, sinó bones actuacions. En un moment d’eufòria esportiva està bé celebrar els triomfs. Però recordant la màxima romana, el circ mou masses, però els seus efectes són efímers sinó van acompanyats del necessari pa de cada dia. Per garantir-lo cal lluitar amb rigor contra la inflació. Només així es podrà capgirar el resultat advers que pateixen cada dia les butxaques familiars. Ara, d’això, sembla com si no volgués ni parlar-ne.