23 de Juny de 2009

Aquests dies tenim un menú monotemàtic que és el finançament. No és qüestió menor. Ens hi juguem molt! Crec que els propers dies encara seran més intensos i que ens trobarem que parlarem de finançament, menjarem amb finançament i dormirem amb finançament. En fi, la sopa de lletres quedarà petita davant la sopa de números del finançament que necessita Catalunya.

On som ara? Realment estem en una situació preocupant. Sense cap ànim de ser catastrofista, la situació ens hauria de preocupar, i molt. Segons el nou Estatut de Catalunya, els responsables de negociar el nou finançament són els governs de l’Estat i de la Generalitat. A conseqüència de les declaracions i dels posats dels uns i dels altres, sembla com si la qüestió del finançament català només fos responsabilitat del govern de l’Estat. Però no! També el govern català hi té la mateixa responsabilitat. N’és corresponsable.

Ara ja comencem a sentir declaracions sobre que si no hi ha acord, ja no es pot aguantar més. Ja tenim límit, però, que ens en donarà? Una acceptació de la xifra i del model que ens doni Madrid? Més diners per d’ací a uns anys, però sense canviar de model? Un ajornament de model i de diners? On volen anar el governs?

Recordo que el nou Estatut consagra un nou model de finançament per al nostre país. ¿Serà respectat aquest nou model, que ens ha de donar més diners per a Catalunya per poder atendre les nostres necessitats? O ens sentirem, per voluntat dels socialistes, molt emmarats pel sistema de finançament que consagra la LOFCA? Recordo que la Lofca és el cafè per a tots que tant agrada al socialisme i del que ja en vàrem tenir experiència amb el president Felipe Gonzalez fa uns anys.

Certament, quan el president del govern espanyol va inaugurar la T1 va declarar que Catalunya rebria per damunt de la mitjana espanyola. Però si nosaltres no volem res més que es compleixi la Llei! Que es compleixi l’Estatut. Si complint-lo, rebem més, doncs serà l’aplicació de la Llei, i si rebem menys, serà el nostre problema!!

Després venen a compte també les declaracions d’ERC “el 15 de juliol, o tot  o res”, i les de ICV-EUiA: “el finançament farà restar vots al PSC...” Voleu dir que la culpa no és més nostra que dels altres... sempre trobem excuses per donar la culpa als altres i eximir la nostra...

Ai! Aquest tripartit.... que no se’n surt i vol donar sempre la culpa als altres! I si no,  que ens ho preguntin a nosaltres, que després de sis anys, encara som els culpables de tot.