26 d'Abril de 2010

El Tribunal Constitucional l’ha feta grossa amb la seva incapacitat global per dictar sentència sobre l’Estatut desprès de cinc temptatives. És un tribunal que està incomplet pel traspàs d’un dels seus membres que no ha estat renovat i que té altres quatre magistrats caducats en el seu mandat i que continuen perquè PP i PSOE no volen, no poden o no saben posar-se d’acord per la renovació que marca la llei.

Des de Catalunya hem de donar resposta. Però per a CiU no ha de ser de mínims i de poca exigència, sinó una resposta contundent per fer arribar un missatge clar i inequívoc al Parlament de l’Estat. Fins ara els partits polítics catalans que defensem l’Estatut estem d’acord en signar una declaració del Parlament que expliciti que la constitucionalitat de l’Estatut es inqüestionable, que demani que el Parlament espanyol procedeixi a la renovació del Tribunal Constitucional (el Congrés i el Senat) i que el grups parlamentaris catalans n’impulsin una reforma que impedeixi la continuació forçosa dels seus membres quan hagin exhaurit el seu mandat (una solució raonable seria que el termini màxim d’aquest ajornament sigui de sis mesos).

Però aquest tres punts -que estic segur acceptem totes les forces polítiques catalanes que creuen en  l’Estatut que va refrendar el poble de Catalunya- no són suficients. Al menys no ho són per a nosaltres. Si no anem més enllà, l’acord assolit seria de mínims amb una mínima exigència.

Per això, per  a CiU és imprescindible avançar almenys en dos aspectes. En primer lloc, volem que el Parlament es personi per demanar la incompetència del Tribunal, no per la capacitat dels seus components –que no qüestionem- sinó perquè desprès de cinc temptatives i de gairebé quatre anys de deliberacions ha estat incapaç de dictar sentència. És prou temps i han estat intents més que sobrers per veure i dictaminar la incompetència del Tribunal.

En segon lloc, volem que aquesta resolució del Parlament arribi a les dues  cambres de les Corts, al Congrés i al Senat i que no se circumscrigui només a la cambra alta tal com volen els socialistes. Limitar-la al Senat és minimitzar l’acord pel temor dels socialistes catalans d’incomodar el PSOE. Mentre al Senat el PSC disposa d’un grup diferenciat que comparteix amb ERC i ICV, al Congrés no tenen autonomia i suposaria donar veu pròpia als diputats del PSC en front de la resta dels seus correligionaris socialistes.

Desprès del despropòsit que hem vist amb la nova no sentència del TC ja no és temps de declaracions tèbies, ni d’acords per cobrir l’expedient. Calen decisions rotundes i posicions de màxims a l’hora d’exigir la defensa de Catalunya i de la seva llei magna. Qualsevol altre acord quedaria curt i serà manifestament insuficient i perjudicial per als interessos de Catalunya i dels catalans. A aquest joc de mínims des de CiU, no hi jugarem.