26 d'Octubre de 2009

He de confessar la meva admiració per la capacitat camaleònica d’ERC en els últims temps (vull dir des dels dos tripartits). Potser abans no els coneixia prou. I ara me’n sorprenc.

Sobre l’impost de successions, llegeixo aquest cap de setmana que ERC vol ara un apropament a CiU per pactar una rebaixa de l’impost. Bé, cal preguntar-se per què ara. ERC va votar a Madrid a favor d’una iniciativa parlamentària de CiU que plantejava la seva supressió. Quan presentem al Parlament de Catalunya una resolució en el debat de política general sobre aquest peatge de la mort, ERC hi vota en contra, i ens ofereix la possibilitat que CiU doni suport a la resolució del tripartit, que no reprodueixo per no cansar al lector, que era i és del tot incomprensible.

Després d’aquest episodi contradictori d’ERC, tornem a presentar al ple del Parlament una proposició de llei sobre l’impost de successions amb l’objectiu d’evitar que les classes mitjanes i treballadores no hagin de pagar-lo, ja que les perjudica especialment. I què passa? Doncs que, sense cap tipus de rubor, els d’ERC voten en contra de la proposta. Per dos cops, per tant, ERC vota contra la proposta de CiU per reduir al màxim els efectes de l’impost.

Ara volen patrimonialitzar i capitalitzar l’eliminació de l’impost. Benvinguts. Com que hi estem a favor, no tindrem un llenguatge diferent aquí i a Madrid, com ells. Votarem, on sigui i quan sigui, l’eliminació o la reducció al màxim de l’impost. No volem protagonisme, sinó eliminar una injusta tributació sobre l’herència a les classes mitjanes.

Pel que fa al tancament de l’empresa LEAR, a Roquetes, aquest cap de setmana hem vist unes imatges de Joan Puigcercós, megàfon en mà, dient davant dels angoixats treballadors: “Farem en el proper ple una pregunta al President sobre LEAR. Demanarem que Montilla doni la cara”! Demano disculpes perquè no sé si exactament eren, textualment, aquestes les paraules, però que ho farien perquè el President Montilla donés la cara, sí que ho vaig sentir perfectament.

Creia que ERC forma part del Govern de la Generalitat, i que l’executiu és un òrgan col·legiat. Ara sembla que no, que només té responsabilitats el PSC. I a més, la cartera d’Indústria recau en un conseller d’ERC i, per tant, n’és el principal responsable.

Que fàcil és donar les culpes als altres i no veure la teva responsabilitat! Per sort, els votants cada cop ho tenen més clar: la capacitat camaleònica d’ERC és cada dia més grotesca.....

Veure pdf