20 d'Octubre de 2009

Aquest cap de setmana les joventuts d’Unió Democràtica han fet el seu 14è congrés nacional ordinari. Vaig tenir l’oportunitat de assistir a l’acte de cloenda del congrés i no puc estar-me de fer avui, en aquesta tribuna, una referència.

Certament vaig veure caliu en aquest congrés: d’una banda, la satisfacció per la feina feta en el mandat anterior i, de l’altra, la il·lusió d’uns joves que volen ser presents en el futur del nostre país i de la nostra societat. L’ambient vibrava i passava de l’emoció a la temença de l’inici del camí de llarg recorregut que ara comencen els nous dirigents de la Unió de Joves.

Es va acomiadar qui fins ara ha tingut les responsabilitats de secretari general d’Unió de Joves, en Pep Moliné, amb un discurs emocionat, ple de sentiments, que a tots ens va arribar al fons del l’ànima. Altres joves, també, van deixar les seves responsabilitats: la Vanesa Calzada, en Raimond Blasi, la Maria Teresa Laïlla, i tants altres als qui sempre haurem de d’agrair el seu esforç i la seva entrega a la política, des de la seva joventut.

I va arribar l’hora dels discursos finals, després de les eleccions del nou comitè executiu nacional, amb els parlaments del nou secretari general i del nou president. El tàndem Roger Montañola-Iban Rabasa donarà molts fruits a Unió de Joves i a Catalunya, en aquesta segona desena del segle XXI.

Van entrar amb força, amb vigor, amb il·lusió, demanant pas i presència avui en el nostre món. Són joves, tos dos, i tota la nova executiva, compromesos amb la societat, amb el país, amb la gent. Són joves pragmàtics, segurs de si mateixos, experimentats en alguns camps, tant en l’àmbit públic com en el privat, amb ganes de fer.

Avui no és massa habitual trobar joves que es vulguin comprometre amb la política, amb un partit. Per sort, a Unió, en aquest congrés, s’ha garantit que els joves d’avui no volen ni ser ni estar aliens al mon que els envolta, a la societat que els acull. Volen participar i contribuir perquè la millora del nostre entorn, de les persones que ens envolten, i de Catalunya, sigui una realitat ben aviat.

Aquesta empenta, i aquesta raó fa que tinguin passió pel futur, com es va veure en el congrés. Són joves que han de considerar que són no els fills del passat, sinó els pares del futur, com va dir a la cloenda el president del comitè de govern d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida,.

Enhorabona i endavant, sou el futur!