01 de Març de 2010

“No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat”, una dita molt catalana a la qual en temps de crisi caldria afegir “i fins que no comprovis que el sac no té un forat”. Malauradament, no és així per a les petites i mitjanes empreses de Catalunya. N’hi ha que pateixen un forat en les seves finances, causat, entre d’altres raons, pel retards en el pagaments de l’Administració.

El tripartit ha desestimat en el ple del Parlament la proposta de CiU de pagar els proveïdors o empreses que presten serveis a la Generalitat en un termini màxim de trenta dies, i s’ha conformat en deixar-ho en seixanta dies. És cert que hi haurà, si es du a terme, una reducció de la morositat dels 86 dies actuals –com a mitjana i que, per tant, hi ha casos amb retards superiors- als 60 aprovats. Serà així si es porta a terme, però en aquests moments la credibilitat del tripartit és mínima. L’anunci en el Parlament no se’l va creure gairebé ningú.

En el cas que es complís, la mesura seria insuficient per a la supervivència de moltes de les nostres petites i mitjanes empreses, dels autònoms i dels emprenedors que treballen per a l’Administració i que pateixen els retards. En temps de penúria ja no es poden refiar de l’Administració per obtenir liquiditat. I també podríem parlar de les subvencions i pagaments en l’àmbit social que encara s’han de cobrar, quan ja han passat més de seixanta dies de final d’any.

També ens preguntem on són els interessos de demora i les indemnitzacions que correspondrien pels costos de cobrament. Realment amb això, com en altres aspectes, el tripartit no dóna un bon exemple i es consolida com un mal pagador. Segons l’estudi d’una organització empresarial, al conjunt d’Europa el termini de pagament en el sector públic se situa en 65,3 dies, i en el cas de la Generalitat es pot allargar a 200 i 230. És a dir, el retard es multiplica per tres.

Ara que el president Montilla ha acceptat arribar a acords amb CiU contra la crisi, la primera mesura –frenar la proposta de CiU contra la morositat- s’allunya d’aquest objectiu i torna a deixar en precari milers de petits empresaris.

Sembla que el tripartit encara no s’ha adonat de la gravetat del moment actual. No és suficient oferir millores a una situació clarament injusta com la de la morositat administrativa. Cal ajudar realment al teixit productiu. No pot ser que empreses amb grans dificultats triguin dos mesos a cobrar. No és just ni sostenible. Les petites i mitjanes empreses, els autònoms i els emprenedors no es dediquen a la seva activitat per finançar l’Administració catalana.

Cal fer les reformes necessàries amb decisió i valentia. La morositat, autèntica xacra dels petits empresaris, esdevé insuportable en temps de crisi. L’esforç al qual es va comprometre el president de la Generalitat ha de començar per la pròpia Administració. No fer-ho només indica falta de sensibilitat i poques ganes de posar fil a l’agulla per lluitar contra la crisi amb fets i realitats, i no només amb paraules com fins ara.