16 de Març de 2010

El PP prefereix Montilla

Si hi ha alguna nacionalitat de l’Estat espanyol que tingui trets identitaris semblants a Catalunya, aquesta és Euskadi, una comunitat amb llengua i història pròpies, cultura i tradicions diferenciades i amb una personalitat específica. Al País Basc, abans de les últimes eleccions autonòmiques, vam sentir unes quantes vegades l’argument dels socialistes bascos de no voler un pacte amb el PP. Allí, vam escoltar, abans també de les eleccions, al Partit Popular dient que preferien un govern socialista a un govern nacionalista. Un cop fetes, el resultat final va ser el que ara coneixem com el “pacte a la basca”: un lehendakari socialista, amb el suport del populars, i una presidenta del Parlament d’Euskadi del PP, amb el suport dels socialistes

Ara, a Cataluya escoltem un discurs similar. El president Montilla diu que no vol el suport parlamentari del Partit Popular i la presidenta popular de Catalunya afirma que prefereix donar suport als socialistes a la possibilitat que governi Convergència i Unió.

És bo que els uns i els altres es treguin les màscares i que els electors sàpiguen els possibles plans d’aquestes formacions polítiques, mentre es generalitza la sensació entre l’opinió pública que el tripartit és una fórmula fracassada. Els catalans n’estan fatigats perquè és un “artefacte inestable” –com ha definit un conseller socialista de la Generalitat.

Malgrat tot, convé estar amatents i treballar perquè no es produeixi qualsevol altre pacte contra natura que perjudiqui els interessos de Catalunya. Ja hem vist, a més, què ha significat per al nostre país que un partit que diu ser independentista hagi preferit entrar al govern fent seguidisme del PSC (una formació que com a objectius finals té els que li dicta el PSOE) i que, per tant, ha optat per fer fora CiU del govern, tot i ser la primera força política de la cambra catalana.

Ara, Alícia Sánchez-Camacho, ha decidit deixar clar què perseguirà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Els seus vots han de servir per impedir que CiU arribi a la Generalitat. Evidentment no és una proposta de construir país, sinó d’impedir que és construeixi. Es tracta més d’anar a la contra amb l’adversari que d’afavorir la construcció d’una Catalunya amb personalitat pròpia. Cal reconèixer la sinceritat del PP català. S’afegeix al front contra CiU. Es pronuncia contra l’Estatut, contra la Llei d’Educació, contra la immersió lingüística i ho continuarà fent contra tot allò que suposi un plus de catalanitat. Per a ells, Catalunya, abans socialista que catalanista. Quan el PP i el PSOE es posen d’acord és sempre contra Catalunya.