26 de Març de 2013

Si una qualitat ha caracteritzat sempre Unió Democràtica de Catalunya i CiU ha estat la d’avançar des del diàleg i el respecte, mantenint les nostres singularitats i compromisos, però escoltant tothom per veure quins punts de trobada podem aconseguir per sumar esforços en el que sigui necessari. En aquest sentit s’ha d’emmarcar el mandat del president de la Generalitat quan va demanar al govern que intensifiqués el diàleg amb el govern central per intentar trobar solucions conjuntes a la crisi econòmica.

Tenim molt clar que el més important són les persones i é i del que més cura hem de tenir. Quan no hi ha diners per a res, amb més motiu que mai hem de parlar amb qui cal parlar. I ara per ara cal fer-ho amb el govern de l’Estat. El diàleg és necessari per evitar una situació de col·lapse del benestar social, que és el principal compromís de CiU.

Però, dit això, també sabem que perquè hi hagi diàleg és imprescindible que hi hagi voluntat de parlar. Val a dir, que fins ara, des del govern del PP només hem rebut cops de porta a cada una de les nostres propostes. Veurem fins on podem arribar, i també en el diàleg de fons sobre la qüestió catalana, sobre la demanda de fer viable allò que té un suport àmpliament majoritari en el Parlament català, és a dir, decidir el futur. Sobre això no n’hi ha hagut i tard o d’hora n’hi haurà d’haver.

Es tracta d’escoltar-nos mútuament encara que no estiguem d’acord. Es tracta d’acostar posicions. Nosaltres estem disposats al diàleg i desitjaríem que el govern de l'Estat fes el mateix. L'Estat no pot menysprear Catalunya i fer veure que no passa res. El PP es va equivocar amb l'Estatut i a partir d’aquí hauria de prendre’s seriosament el que passa a Catalunya per evitar que creixi la ferida que va provocar fins a no tenir remei.

Diàleg per al dia a dia i diàleg per al futur. Per això el que ara demanem no és, en absolut, incompatible o antagònic a la consulta; fins i tot podria arribar a facilitar-la. No serà la nostra actitud, la que tanqui les portes al diàleg, tot i saber que fins ara sempre hem trobat una paret. Si el govern de l’Estat continua amb la seva intransigència amb tot, malament per a tothom: per a Catalunya, però també per a Espanya. I això, uns i altres ho hem de tenir molt clar.