e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Setembre de 2008

Decadent Guerra

Alfonso Guerra, l’exvicepresident del govern de Felipe González i actual diputat socialista es resisteix a passar a l’oblit. Quan té l’oportunitat busca sortir als titulars amb declaracions fora de to. Ho va fer diumenge en advertir de les “operacions irresponsables –referint-se al PSC- al front de partits catalans que reclamen un finançament millor que poden provocar com a conseqüència la pèrdua del poder del PSOE i un govern del PP amb els nacionalistes”.

L’exnúmero dos del PSOE va sentenciar “o s'és socialista o no se n'és”. Però el personatge és lluny de ser el totpoderós que va fer famosa la frase “qui es mogui no surt a la fotografia”. Així com la majoria dels polítics de la transició han donat pas a noves generacions, Alfonso Guerra continua instal·lat en el seu miratge particular i no dubta en llençar qualsevol exabrupte contra qui sigui (especialment si ve de Catalunya) per tal de retornar als titulars. No s’adona que els seu temps ha passat.

El mateix president de la Generalitat, José Montilla, del seu partit amic, ha dit textualment de Guerra que “no és una veu representativa del socialisme i que és un diputat sense responsabilitats en la direcció federal del PSOE que ja no té el paper que va tenir en el passat”. Montilla també ha recordat que “les declaracions més sortides de to tenen relació amb les característiques del personatge”. No oblidem la seva posició contrària a la creació de la televisió autonòmica catalana o la seva veu partidària de retallar l’Estatut

Ha de ser dur per qui va conduir amb mà de ferro l’aparell del PSOE veure’s relegat pràcticament a l’anonimat. Ha de ser frustrant per qui amenaçava els seus correligionaris amb que no sortirien a la foto si es movien el més mínim dels dictats oficials. Alfonso Guerra no ha sabut envellir com a polític i ara es troba amb la indiferència pietosa dels actuals dirigents socialistes. Les seves sentencies teatrals que abans feien tremolar ara són vistes com malifetes o rebequeries de qui no s’ha adonat que el seu millor temps ja ha passat.  Bé faria en tornar a escoltar la cinquena simfonia del seu estimat Mahler i entendre que la decadència no és patrimoni de Mort a Venècia i que els rodets fotogràfics han donat pas a les imatges digitals .

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1035
1
Comentaris afegits 
Guifr (Beijing) 09-09-2008 - 20:08
Comparteixo les observacions i afegiria: "ben aviat es jubili" sempre ha tingut una enorme antipatia cap als catalans...i aix si no s'ha curat als 30 no es curar als 60.
TORNAR