03 de Maig de 2010

La pregunta té una resposta òbvia una vegada que tothom coneix la història: la clau és no xocar contra l’iceberg que va provocar el seu naufragi. Ja se sap que poques vegades la història ensenya alguna cosa als seus protagonistes i que les faules rarament són assimilades i enteses pels responsables de prendre decisions. Malauradament, en tenim un clar exemple en el govern Zapatero, tot i que també a Catalunya  el govern català va amb el mateix rumb de cara a l’iceberg.

Malgrat totes les advertències i els senyals de perill que se succeeixen,  el president del govern de l’Estat continua entestat en no fer cas del experts i del sentit comú. Només posa pedaços al gran descosit que provoca la crisi econòmica. Són pedaços que serveixen per rentar la cara davant l’opinió pública, però que són absolutament insuficients per evitar la caiguda continua pel pou de la crisi. Només un canvi de rumb pot redreçar la situació i Zapatero no mostra prou coratge per prendre la decisió.

Grècia ens hauria de servir de mirall. Però tot el que ha provocat el desgavell grec han estat unes ridícules mesures d’austeritat que només són una mostra de bona voluntat, però de nul·la eficàcia davant la magnitud de l’endeutament de la economia espanyola. Posar com exemple i com a gran fita una reducció de 16 milions d’euros en despeses de personal dins l’administració publica de l’Estat és una presa de pel quan es mantenen ministeris que no tenen cap utilitat com cultura, habitatge i igualtat i quan es contracten assessors i gabinets externs a mans plenes.

És cert que la situació espanyola no és ni de bon tros tan desastrosa com la grega, però per no arribar-hi cal canviar de política ara que encara som a temps. És urgent la reforma del mercat laboral per crear ocupació. El termini posat pel govern als agents socials (empresaris i sindicats) ha expirat. El temps juga contra l’economia espanyola. Per això ara ha de ser el Parlament de l’Estat, per iniciativa del govern, el que legisli sobre aquesta reforma urgent i necessària.

Els fets s’entossudeixen a mostrar que l‘actual marc laboral no serveix per incentivar l’ocupació i, per tant, cal canviar les normes. I cal fer-ho per afavorir que els centenars de milers de treballadors que ara estan sense feina puguin reincorporar-se al mercat laboral. Reduir aquesta reforma a una picabaralla entre dretes i esquerres és simplement de babaus quan el que s’ha de perseguir és garantir el dret constitucional a una feina digne per a tothom. Aquí sí que hauríem de dedicar tots els esforços perquè és compleixi la Constitució. Així ho entenem a Convergència i Unió. El nostre primer objectiu és lluitar contra una crisi que ha provocat que hi hagi gairebé un deu per cent de llars en les que tots els seus membres es troben a l’atur. L’Estatut és irrenunciable, sí, però de poc servirà si no sabem garantir un lloc de treball per a tothom.