28 de Juliol de 2008

Assignatures que no es poden quedar per al setembre

Si no fos perquè els veiem sovint al Congrés i a les televisions, el ministre Solbes i tot el seu equip econòmic ben bé podrien habitar en un altre planeta o viure segrestats en una bombolla de vidre opac a la realitat. Bé farien Solbes i Cia en trepitjar el carrer, parlar amb les famílies, discutir amb els agents socials, veure les dificultats de les pimes, apropar-se a alguna de les oficines del INEM, visitar les sucursals bancàries o donar un cop d’ull als estalvis domèstics en lloc d’estar asseguts als seus despatxos, aliens a la realitat. Per molt que es vulgui negar la crisi és a peu de carrer, i tothom la pot veure. Ja és hora que el govern de l’Estat es posi a treballar ara mateix i que com a molt tard tingui enllestit per al setembre mesures urgents per dotar de liquidesa a l’economia empresarial i domèstica. Un primer pas ha de ser la rebaixa del impost de societats a les empreses i de l’IRPF als treballadors. Aquest és un dels deures pendents del govern de l’Estat, encara que no sigui l’únic.

L’altre, i no menys important, és el del finançament de Catalunya. Fins ara Zapatero i Solbes no han fet els deures i això vol dir que s’està incomplint la llei. La data que marca l’Estatut, el 9 d’agost, està al caure i és altament improbable que hi hagi un acord bàsic sobre finançament, però continuarem negociant. Això sí, que ningú es cridi a engany: CiU no cedirà ni un mil·límetre en el seu plantejament. Ho va recordar ahir mateix Josep Antoni Duran i Lleida al president Zapatero: CiU no donarà suport als pressupostos de l’Estat si no hi ha un acord sobre finançament per a Catalunya. És una condició irrenunciable per a nosaltres, com esperem que ho sigui per a totes les forces polítiques catalanes. Que ningú tergiversi les paraules. No donem ultimàtums, no fem xantatges, només volem que es compleixi la llei i l’Estatut deixa clar la data i les característiques del nou finançament.

Molta feina li queda al govern de l’Estat per no haver fet el que tocava quan tocava. Crisi i finançament aquestes són dues assignatures que no poden quedar sense que es faci res fins al setembre.