09 de Setembre del 2008
Alfonso Guerra, l’exvicepresident del govern de Felipe González i actual diputat socialista es resisteix a passar a l’oblit. Quan té l’oportunitat busca sortir als titulars amb declaracions fora de to. Ho va fer diumenge en advertir de les “operacions irresponsables –referint-se al PSC- al front de partits catalans que reclamen un finançament millor que poden provocar com a conseqüència la pèrdua del poder del PSOE i un govern del PP amb els nacionalistes”.
L’exnúmero dos del PSOE va sentenciar “o s'és socialista o no se n'és”. Però el personatge és lluny de ser el totpoderós que va fer famosa la frase “qui es mogui no surt a la fotografia”. Així com la majoria dels polítics de la transició han donat pas a noves generacions, Alfonso Guerra continua instal·lat en el seu miratge particular i no dubta en...
Continuar llegint...
02 de Setembre del 2008
S’apropa l’inici del curs escolar i com es lògic les famílies estan aquests dies preocupades per les despeses d’aquest període i més ara en la situació de crisi econòmica que vivim. Certament encara estem lluny de l’ensenyament gratuït malgrat els que ens volen vendre algunes formacions polítiques, ja que llibres de text, activitats complementàries més o menys obligatòries i altres extres fan que l’educació continuï essent un capítol més de les despeses familiars.
Però aquestes preocupacions immediates i importants no poden emmascarar un problema que a Unió ens preocupa profundament: el projecte de llei d’Educació de Catalunya no és bo i no ens satisfà, com no ho pot fer a qui cregui en la llibertat d’ensenyament, en el pluralisme educatiu i en el dret de les famílies a l’elecció...
Continuar llegint...
28 de Juliol del 2008
Si no fos perquè els veiem sovint al Congrés i a les televisions, el ministre Solbes i tot el seu equip econòmic ben bé podrien habitar en un altre planeta o viure segrestats en una bombolla de vidre opac a la realitat. Bé farien Solbes i Cia en trepitjar el carrer, parlar amb les famílies, discutir amb els agents socials, veure les dificultats de les pimes, apropar-se a alguna de les oficines del INEM, visitar les sucursals bancàries o donar un cop d’ull als estalvis domèstics en lloc d’estar asseguts als seus despatxos, aliens a la realitat. Per molt que es vulgui negar la crisi és a peu de carrer, i tothom la pot veure. Ja és hora que el govern de l’Estat es posi a treballar ara mateix i que com a molt tard tingui enllestit per al setembre mesures urgents per dotar de liquidesa a l’economia empresarial i domèstica. Un primer pas ha de ser la rebaixa del impost de societats a les...
Continuar llegint...
21 de Juliol del 2008
Crisi. Finalment ja tothom accepta i utilitza el terme per definir l’actual situació econòmica, sense alarmismes, però tampoc sense faltar a la veritat: amb realisme. S’ha acabat el tabú, ja ningú s’esquinça el vestit en escoltar aquestes dues síl·labes. És cert, l’economia va malament i en una societat tan apuntalada en lo material tot sembla trontollar quan els números es torcen. Es curiós també que ara a CiU ens demani ajuda qui fins no fa gens, ens ha menystingut, insultat o ridiculitzat.
No es la primera vegada que hem de treure les castanyes del foc a qui no les sap torrar. No hi ha més que repassar les hemeroteques per saber que CiU sempre ha actuat responsablement en les qüestions de país en els temps de dificultat. Però no s’ha de confondre ajuda responsable amb manca de fermesa, amb principis febles, amb idearis...
Continuar llegint...
15 de Juliol del 2008
Avui és el dia. Si el govern de l’Estat compleix el seu comprimís avui coneixerem les balances fiscals que – hi estem convençuts- evidenciaran el dèficit existent entre Catalunya i l’Estat espanyol. Però tot i ser important aquest reconeixement el que realment s’ha de aconseguir és equilibrar el dèficit existent. Aquí hem de concentrar el nostres esforços perquè es necessari que el nou repartiment es manifesti en els propers pressupostos generals de l’Estat. No volem que només és constati l’abús financer a que l’Estat ha sotmès Catalunya sinó que aquest és modifiqui pe fer-lo més just sense deixar de ser solidari. Els terminis que el propi president va posar en el cas de les balances fiscals o els derivats del Estatut en el cas del finançament (el 9 d’agost) s’estan exhaurint un a un amb una decebedora manca...
Continuar llegint...
07 de Juliol del 2008
Dissabte passat la tarda vaig anar a fer una xerrada a la XVIa Escola d’Estiu d’Unió de Joves. Ho van fer a Navàs, al Bages, ben bé al punt central del nostre país. No sé si aquest fet tenir alguna cosa a veure amb la posició central i centrada d’Unió Democràtica de Catalunya, que és la que sempre hem mantingut i pensem continuar mantenint en el futur.
En arribar em van comentar que membres de la CUP els havien increpat i amenaçat per la celebració a Navàs de la seva Escola d’Estiu. Nosaltres no tenim aquest estil increpador i amenaçador. Som gent de pau que defensem amb fermesa, amb valentia i amb convicció les persones i els anhels d’aquesta tant nostra nació catalana.
He trobat uns joves valents, sense complexes, ferms i segurs d’ells mateixos. Coneixen perfectament quina és la realitat del nostre país i...
Continuar llegint...
01 de Juliol del 2008
Amb un símil futbolístic, podem dir sense por d’equivocar-nos que l’actual crisi econòmica guanya amb claredat al govern espanyol i a les seves escasses mesures adoptades per fer-li front. El resultat és curt, però en absolut injust. Davant de la mala situació global, el fet que la nostra economia tingui una inflació per damunt de la mitjana de la Unió Europea vol dir que les famílies espanyoles s’empobreixen respecte a Europa. Vol dir, també, que la nostra competitivitat baixa i que les nostres empreses pateixen dificultats addicionals en relació a les seves col·legues europees. El govern central no afronta la situació. Només deixa passar el temps esperant que la crisi escampi. És un greu error. La inflació és una de les principals causes de la nova pujada de l’Euríbor, que provocarà que tots el deutors d’hipoteques hagin de...
Continuar llegint...
24 de Juny del 2008
Recordo de petit la il·lusió amb la qual fèiem la foguera de Sant Joan. Eren setmanes d’anar a buscar fustes velles, andròmines inútils, mobles espatllats, cadires fetes malbé, taules coixes, butaques desballestades..., calia engreixar la pira perquè les flames s’alimentessin de tot allò inútil, desgastat o espatllat que deixàvem enrere.
Enguany no ha estat una excepció. Quines flames, quin gran foc hem pogut fer! Les mentides dites durant la crisi de la sequera, les negacions dels transvasament del Segre, al foc amb elles. Les afirmacions que no és portaria aigua de l’Ebre, també a les flames. Quines espurnes, com crepitaven les falsedats i la desinformació. Quant s’apaivagava la foguera, més llenya. Com cremava la debilitat del Govern, la seva falta de cohesió, la seva ineficàcia, la seva inacció. El no resoldre el...
Continuar llegint...
16 de Juny del 2008
A Catalunya no estem de sort. En una situació econòmica que necessita un govern fort, sòlid, amb les idees clares i amb receptes precises per fer font a la crisi, l’executiu de la Generalitat és mostra feble, inconsistent, dubitatiu, sense iniciativa. Un Govern que sembla que tingui com a únic propòsit mantenir-se en el poder a costa del país, com ja va denunciar el conseller Castells. No es pot entendre d’una altra manera aquesta autosuficiència per les accions empreses, ni aquesta voluntat de minimitzar la realitat de la situació econòmica que pateixen el país i els seus habitants. En una clara política de seguidisme i mimetisme envers Madrid,només es busca maquillar la mala situació per la que estem travessant. No hi ha autocrítica i, el que és pitjor, no hi ha mesures de cap tipus per fer més suportable la caiguda econòmica. No pinten bé...
Continuar llegint...
09 de Juny del 2008
Un partit polític no té cap sentit si no és per canalitzar idees i valors de la societat. Mai pot ser a l’inrevés en un marc de llibertats. A Unió Democràtica de Catalunya ho tenim clar. 75 anys d’història així ho avalen. Unes idees clares des de els orígens i la defensa dels valors durant aquests anys han estat de sempre la carta d’identitat d’UDC. No és casual, doncs, que el lema del nostre proper Congrés Nacional Ordinari, que tindrà lloc el proper mes d’octubre (dies 18 i 19 a Sitges), sigui ‘Unió: Valors sòlids, valors de futur’. No és gratuït.
Som conscients que en els darrers temps la cultura del camí fàcil, de l’èxit efímer ha estat mirall per a bona part de la nostra societat, arraconant conceptes com l’esforç, la disciplina, el rigor. Si volem una Catalunya forta hem...
Continuar llegint...
Rss