16 de Febrer del 2009
Malgrat que la crisi monopolitza la vida política i social del país a causa de la seva magnitud, a Catalunya estem negociant una llei clau per el seu futur: la llei d’Educació. CiU participa en aquesta negociació amb fermesa, sinceritat, lleialtat i energia. Ara la pilota és a la taula del conseller i del president de la Generalitat, que han de decidir si aposten per una llei de tripartit o per una llei de país. En el primer cas hipotecaran l’educació catalana als constants canvis en funció del color de qui governi; en el segon trobaran CiU al seu costat com així ho hem repetit i es donarà llum verda a una llei que servirà per donar estabilitat al sistema educatiu català, sigui qui sigui el governant de torn. Maragall i Montilla han de decidir si aposten pel país o pel servilisme partidista que caracteritza el tripartit.
Esperem que la llei d’educació...
Continuar llegint...
09 de Febrer del 2009
No és anar contracorrent, ni ser pessimista dir que no podem en els temps del Yes we can d’Obama. Al contrari, és responsable, reivindicatiu i esperançador per molts motius perquè:
-No podem seguir amb un Govern que diu, promet i anuncia molt i no fa res.
-No podem veure com les nostres pimes s’ofeguen davant la crisi perquè no tenen liquiditat i perquè les ajudes del Govern per consolidar la banca no arriben al petit empresari, principal teixit productiu de casa nostre.
-No podem quedar-nos de braços creuats comprovant que les administracions (central, Generalitat i municipal) dilaten els seus pagaments. Avançar aquests pagaments permetria augmentar la liquiditat de les empreses.
-No podem tampoc ignorar que la nul·la modificació de mesures fiscals per alleugerir la crisi contribueix a la seva asfixia i, en darrer terme, al tancament de moltes...
Continuar llegint...
02 de Febrer del 2009
Davant la crisi actual s’ha vist que hi ha dues formes d’actuar. Una és la dels governs actuals –el de l’Estat presidit per Zapatero i el de la Generalitat amb Montilla al capdavant- que davant les males notícies les ignoren i fan veure que no existeixen i per tant es queden paralitzats. Semblen impotents per afrontar la realitat i només a l’últim moment, quan ja no queda un altre remei, accepten les propostes de l’oposició. I l’altra manera de reaccionar a la situació actual és que hem adoptat a Unió, a CiU, i que defensen els grups parlamentaris de la federació a Catalunya i a Madrid: plantar cara i estudiar la millor manera de fer front a l’adversitat per tal de minimitzar les conseqüències d ela crisi i preparar-se per estar millor de cara al futur.
Ens sap greu la passivitat dels nostres governants- reitero tant la del govern de l’Estat...
Continuar llegint...
27 de Gener del 2009
És preocupant comprovar a diari la inacció del Govern Zapatero davant la crisi econòmica que assola el país. El president del Govern de l’Estat, incapaç de prendre cap decisió que tingui el més mínim cost polític, segueix actuant amb l’esperit del “ja escamparà” que l’ha caracteritzat des que arribà al poder fa quasi cinc anys. Lluny de prendre decisions que serveixin per donar més liquiditat a les pimes i a les economies familiars i no només a les entitats financeres, Zapatero continua sense voler afrontar les seves obligacions i deixa tot el pes decisori en mans del ministre d’Economia Pedro Solbes. I el vicepresident econòmic ja fa temps va donar per perduda la batalla i està entestat a actuar entorn uns pressupostos desfasats davant les previsions del propi Govern i de la Unió Europea. La manca de liquiditat està ofegant a moltes...
Continuar llegint...
20 de Gener del 2009
Mal símptoma el d’un país quan divergeixen les preocupacions de la seva gent de les accions de govern. Malauradament, Catalunya n’és un exemple. Quan la crisi esborrona la gent del carrer, amb uns índex d’atur dramàtics i amb unes previsions pitjors, el govern de la Generalitat surt als titulars per fer anar els cotxes a velocitat variable a la baixa en els accessos a la capital.
Quan la destrucció de llocs de treball angoixa cada vegada més famílies catalanes, les notícies sobre els nostres governants és fan ressò de l’assistència d’un conseller a una manifestació en la qual es va exhibir una pistola, fet que va ser qualificat de performance per aquest mateix conseller, que a més és l’encarregat de vetllar per la seguretat de tots.
Quant la nostra economia entra en recessió greu i profunda, resulta estrafolari que...
Continuar llegint...
12 de Gener del 2009
Hi ha ocasions en les quals no m’estranya la indignació generalitzada contra la política i els polítics. Mai no és bo, ni savi, generalitzar, però a vegades és comprensible. També a mi em treuen de polleguera alguns comportaments dels responsables de les administracions que -sigui per incompetència, negligència o per prendre decisions equivocades, que també- eludeixen les seves responsabilitats amb prepotència i menyspreu cap els afectats. És el cas, novament, de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez persona que a banda dels seus exabruptes té un tarannà egocèntric i acrític que a Catalunya ja hem patit amb escreix. Arran del caos de l’aeroport de Barajas (i per extensió de la resta d’aeroports entre ells el de El Prat) per les passades nevades, Álvarez ha carregat contra Iberia, contra les diferents administracions (de la...
Continuar llegint...
23 de Desembre del 2008
La crisi econòmica no ens ha de fer perdre l’esperança i la il·lusió. La situació és complicada, difícil, però ho serà una mica menys si ens ho proposem. Malgrat el terratrèmol econòmic que vivim, tenim el futur a les nostres mans. No hem de ser pessimistes. Hem de desitjar que la crisi acabi com més aviat millor i que el govern de l’Estat -i també el del tripartit- superin la seva ineptitud per afrontar-la i per abordar de cara els esforços que calen per reduir els seus costos socials.
No és l’hora dels retrets, sinó de l’acció. No és l’hora de lamentar-se pel perdut sinó la de lluitar pel que ha de venir. Tot i que encara no ha arribat l’acord del finançament, i ja veurem si el tenim abans de final d’any, hem de subratllar que treballarem perquè l’Estatut s’acompleixi i...
Continuar llegint...
15 de Desembre del 2008
Aquest dijous, els 25 diputats del PSC al Congrés dels Diputats decidiran si els seus vots defensen Catalunya o defensen el PSOE. És una d’aquestes ocasions en que no és pot servir alhora dos senyors.
És això el que es decideix en la votació dels pressupostos del 2009: dir sí a unes xifres que una vegada més maltracten a Catalunya i les seves aspiracions o bé oposar-s’hi per tal que és compleixi la promesa de Zapatero, l’Estatut aprovat a les Corts espanyoles i referendat pel poble de Catalunya i, per tant, també el nou finançament.
El nostre país ja no es creu el discurs de la por del PSC quan diu que votar contra els pressupostos és fer joc al Partit Popular i provocar la caiguda del govern Zapatero. La lectura és errònia. Votar contra els pressupostos; dir a Zapatero que compleixi el...
Continuar llegint...
02 de Desembre del 2008
Aquest diumenge hem pogut assistir a una nova excentricitat del tripartit. Dos dels socis del Govern van sortir a manifestar-se contra una llei i contra un conseller del Govern del qual en formen part. Aquest fet posa de relleu una vegada més la irresponsabilitat i immaduresa de ERC i d’IC-V, que poden vanagloriar-se de governar i fer oposició sense solució de continuïtat.
És tot una declaració d’incoherència i de desdoblament de la personalitat tan còmica com perillosa quan es tracta de posar els fonaments de l’educació dels nostres fills. Davant la incoherència del tripartit, hi oposem els nostre sentit de país i de responsabilitat. Per aquest motiu, continuem dialogant i negociant amb el PSC per tal de que la Llei d’Educació sigui assumible per la immensa majoria dels ciutadans de casa nostra i perquè aquesta norma sigui prou amplia com per se una llei de...
Continuar llegint...
25 de Novembre del 2008
Ahir es van complir dos anys des que el president Montilla va assolir la presidència de la Generalitat. Convé, doncs, aprofitar l’oportunitat per fer-ne un balanç de la gestió del seu govern durant aquest temps.
Certament aquest bienni ha estat un període amb pocs rendiments per a Catalunya. El desplegament de l’Estatut ha estat pràcticament nul. N’és prova l’esforç del tripartit per vendre les excel·lències de la seva gestió, admetent que els minsos acords estan programats per entrar en vigor l’any que ve. Tampoc no hem de deixar de banda l’entrada en vigor del nou sistema de finançament, un incompliment del govern amic del PSOE, això està clar... i no només un cop, sinó dos: la primera vegada, per voluntat pròpia; la segona, amb la complicitat del conseller Saura i d’ICV-EUiA. Confiem –soc home de fe- que...
Continuar llegint...
Rss