12 de Maig del 2009
Hi ha una equació política que mai falla amb Rodríguez Zapatero: debat del “estado de la nación” més proximitat d’una cita electoral (europees del 7 de juny) té sempre per resultat un cop d’efecte. Una vegada més s’ha complert la premissa. En aquest cas ha estat el traspàs de rodalies Renfe al govern de la Generalitat, que pel que s’ha explicat fins ara és una traspàs del no res. Estira un traspàs dels horaris de trens i para de comptar. No sorprèn l’actuació de Rodríguez Zapatero. Ja estem acostumats als seus incompliments. Estatut, finançament, bilateralitat... No, no sorprèn l’actitud del govern de l’Estat.
Més difícil d’explicar és la posició del govern tripartit. El president Montilla i els seus consellers s’han cansat de repetir: “nosaltres mai...
Continuar llegint...
27 d'Abril del 2009
Hem assistit aquest cap de setmana a l’espectacle que ha fet el PSC (tot i que no hi havia cap emblema del PSC, però era tot vermell) per demanar als seus fidels seguidors que facin confiança a president Montilla. Ja he dit en una altra ocasió que crec que el PSC vol desmarcar-se del llast dels seus socis de govern, els d’Esquerra i els d’Iniciativa Verds, Esquerra Unida i Alternativa. Volen vendre acció i fets.
Quina falta de confiança demanar confiança! Que el President faci un acte de partit, sense les sigles del PSC és ja sospitós. Però que demani que li fem confiança quan encapçala un govern tripartit a qui ignora quan fa aquesta campanya, ja fa pudor de “socarrim”.
En fi, el que cal és dir quina és la qüestió de fons. És clar, ho és el finançament de Catalunya! Una qüestió que no és...
Continuar llegint...
20 d'Abril del 2009
Acabem d’assistir a tot un seguit de reunions i actes –fotos incloses- de l’actualització del pacte tripartit, que permet que tres forces polítiques continuïn al poder a la Generalitat de Catalunya. Res a dir sobre la seva legitimitat. La majoria suficient dels vots que els diputats i diputades de les forces polítiques del tripartit aporten a la cambra catalana així ho fa possible. Però sí que em sembla una mica estrany que tots vulguin fer imatges i declaracions d’unitat, i a l’hora de la veritat res de res.
Aquest nou pacte per seguir ocupant el poder no aporta res nou del que fins ara s’ha dit o fet (en aquest últim cas, ben poc). No hi ha, doncs, cap novetat al respecte. Sí que hi ha escenografia. Amb tanta unitat, però, s’han deixat un petit aspecte gens insignificant, al meu entendre, i de gran transcendència, que diu molt (en aquest cas, molt poc) de la...
Continuar llegint...
06 d'Abril del 2009
No vull ser allò que en castellà es diu “pájaro de mal agüero”, però molt em temo que aquest anunci de canvi de govern de l’Estat ens portarà un nou retard en el finançament de Catalunya.
Totes les informacions que anem coneixent en aquestes darrers hores i en els darrers dies –tot just ben bé després de la foto Obama Zapatero, que havia ser molt important- apunten que hi haurà relleus importants al capdavant de l’executiu espanyol.
No és menor que el vicepresident Pedro Solbes abandoni la seva responsabilitat al front del ministeri d’Economia. Les raons han de ser clares i breus. La primera és el reconeixement de la seva incapacitat -i la de tot el govern- per afrontar la crisi econòmica que estem patint. Certament la negació de la crisi, el retard en adoptar determinades mesures econòmiques, fiscals i financeres no avalen gens ni...
Continuar llegint...
30 de Març del 2009
Ara que l’economia –la catalana, l’espanyola i la mundial-, fa estralls a tort i a dret, crec que és un bon moment per mirar dins nostre, i a casa nostra, i observar què estem fent al respecte.
Pel que fa a la política econòmica, veiem que el govern del nostre país no s’ha posat les piles que calen per ajudar el sector productiu de Catalunya a reduir al mínim possible l’impacte de la crisi. Exigim que cal actuar amb urgència i eficàcia. Ja fa temps que des de la nostra posició de control al govern, denunciem la incapacitat i la inacció del tripartit. Abans els socialistes van negar l’existència de la crisi, i ara no apliquen les mesures necessàries per minimitzar el seu impacte.
Tenim, doncs, un país en crisi, i uns emprenedors i empreses que demanden que el seu govern els defensi i que els ajudi, que aporti mesures, que es posi en...
Continuar llegint...
23 de Març del 2009
L’actuació del mossos d’esquadra de la darrera setmana en el desallotjament de la Universitat de Barcelona i les càrregues a diferents carrers de la capital catalana han estat objecte de diferents valoracions i crítiques. Veient les imatges per televisió es desprèn que alguna d’aquestes actuacions va ser manifestament desproporcionada. Però, tot i desagradar-me, no és això el que més em preocupa, perquè de males actuacions policials –i lamentablement de molt més greus- n’hi hi ha i n’hi ha hagut en totes les policies de tots el països democràtics del món.
No accepto, doncs, que es critiqui ni la preparació, ni la modernitat de la policia catalana, com s’ha volgut fer des de alguns llocs. El que m’ha amoïnat ha estat l’actitud del conseller d’interior, Joan Saura, que eludeix qualsevol responsabilitat....
Continuar llegint...
16 de Març del 2009
Aquest cap de setmana hem tingut l’oportunitat de conèixer més de prop allò que ja venim denunciant des de l’oposició: el comportament, coherència i tarannà del tripartit. Vull posar tres exemples:
Carod (d’ERC), a l’Equador, sota l’auspici d’aquell “Bienvenido Mr. Marshal”, reparteix 1 milió d’euros per a les llengües indígenes.
Huguet (d’ERC) fa grans declaracions i afirma que el finançament serà un “fiasco”.
El tripartit en ple (PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA) es manifesta contra el Govern per la seva falta d’efectivitat en les mesures que pren contra la crisi. Val a dir, en aquest últim cas, que la protesta era contra el Govern d’aquí (tripartit) i contra el Govern d’allà (ZP).
I només són tres, els exemples que poso. Ja ho veieu: els diners...
Continuar llegint...
09 de Març del 2009
Ahir va fer un any de les eleccions generals que van permetre que Rodríguez Zapatero repetís com a president del govern espanyol. Moltes coses han passat en aquests 365 dies, i ben poques de positives. La crisi que ara fa un any Zapatero negava -i fins i tot qualificava de mal patriotes a qui en parlava- ja no només no es pot amagar, sinó que s’està enduent l’economia per endavant amb uns increments de l’atur dramàtics i amb una incapacitat manifesta del Govern de donar resposta. Malauradament les propostes que repetidament fa Josep A. Duran i Lleida al Congrés no son acceptades per Zapatero que prefereix continuar governant a cop d’enquestes i sondejos malgrat que aquesta actitud s’ha mostrat del tot ineficaç davant la crisi.
Tampoc en el camp estrictament català ha estat millor el primer any de la segona etapa Zapatero. L’incompliment dels terminis per al nou...
Continuar llegint...
02 de Març del 2009
Des d’Unió sempre hem afirmat que la política local és la més pròxima al ciutadà i sempre hem lluitat per fer d’aquesta asseveració una conducta a seguir pels nostres polítics amb responsabilitat als ajuntaments d’arreu de Catalunya.
Aquesta proximitat ha de ser encara més visible en temps de crisi, i una qüestió en la qual poden incidir els governs municipals és l’àmbit de la morositat. Per la seva causa, moltes empreses es veuen ofegades i no tenen liquiditat per afrontar els seus compromisos immediats. Per això en l’Assemblea Nacional de la Unió de Regidors que va tenir lloc dissabte passat vam prendre el compromís –estigui Unió o no al govern municipal- de proposar que les administracions locals paguin els seus creditors a trenta dies.
No és un objectiu fàcil d’assolir, però...
Continuar llegint...
23 de Febrer del 2009
A l’Ebre van popularitzar el crit ‘lo riu és vida’ perquè l’aigua és vida. Tenen raó. També a Lleida tenim raó quan reivindiquem el Canal Segarra-Garrigues i rebutgem una nova retallada de l’àrea de regadiu que és vol imposar des de Brussel·les ampliant en 20.000 hectàrees més les 26.215 ja contemplades com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les aus).
A les veus més fonamentalistes dels ecosistemes, cal dir-los que el projecte del Canal Segarra-Garrigues és especialment curós amb el medi. El que preocupa ara és que des d’òrgans del Govern de la Generalitat i de l’Estat és vulgui retallar més el pla de regadiu.
L’aigua és vida i el bon ús que se’n faci pot afavorir el progrés de les comarques de Lleida afectades per el nou canal i facilitat la...
Continuar llegint...
Rss