20 de Juliol del 2009
Hi ha dues coses que no és poden negar al tripartit. La primera és que és capaç de vendre qualsevol cosa per tal de mantenir-se en el govern. La segona és que ho sap vendre bé, molt bé. Ara contemplem un dels més cars espectacles de venda de fum del tripartit: el nou finançament.
Reconec que és difícil fer-se escoltar davant l’allau de propaganda i de cridòria del tripartit, però deixeu-me que ho intenti. Les xifres de les quals presumeixen socialistes, Esquerra i Iniciativa no apareixen enlloc, en cap dels documents, en cap paper oficial. Són només paraules, números que no se sap d’on surten. És una certesa que el finançament, per no complir, no compleix el que fixa l’Estatut, ni en quantitats ni en els terminis d’aplicació.
Ens diuen que des de CiU volem aigualir la fita aconseguida. No és cert....
Continuar llegint...
14 de Juliol del 2009
El tripartit i el govern de l’Estat han arribat a un acord pel finançament de Catalunya i ara volen fer passar bou per bèstia grossa. Els discursos del PSC, d’Esquerra i d’Iniciativa són d’un triomfalisme tan exagerat que fan malpensar.
El megameravellós acord del tripartit català fa aigües allà on hauria de ser més sòlid ja que incompleix l’Estatut, la màxima llei catalana, tant en el model com en els terminis de finançament. Les xifres que llancen els líders d’Esquerra a tort i dret -molt inferiors a les que pertocarien simplement extrapolant el 50 per cent de l’IVA i el IRPF i el 58 per cent dels impostos especials (3.855 milions contra els més de 5.000 que donaria l’aplicació de l’Estatut)- ni tant sols han estat confirmades per el govern de l’Estat. La vicepresident i ministra d’Economia, Elena Salgado, ha...
Continuar llegint...
06 de Juliol del 2009
Des de fa gairebé una setmana Catalunya ja té una Llei d’Educació que, gràcies al sentit de país de Convergència i Unió, servirà per a qualsevol govern -sigui del color que sigui- per l’amplíssima majoria parlamentària rebuda: la de la principal força política de la cambra catalana, CiU; la del principal partit del govern tripartit, PSC i la d’un dels altres dos socis d’aquest govern, ERC. Una llei que garanteix el català com a llengua vehicular, que dóna llibertat als centres per desenvolupar el seu ideari i que atorga llibertat a les famílies per educar el seus fills segons els seus valors i creences. També fixa l’educació com una de les grans inversions de tots els governs de la Generalitat ja que hauran de destinar-hi al menys el 6% del PIB català, que servirà, entre d’altres coses, per tenir mestres...
Continuar llegint...
29 de Juny del 2009
Aquests darrers dies hem sentit parlar de les possibles fusions de caixes d’estalvis, sobre tot després de la intervenció de la Caja de Castilla La Mancha de ja fa algunes setmanes. Divendres passat, el consell de ministres va aprovar un reial decret llei sobre reestructuració bancària i reforçament dels recursos propis de les entitats de crèdit. Crec que aquest reial decret donarà molt a parlar en les properes setmanes. I també considero que el govern de l’Estat -el govern amic que diuen els del govern d’aquí- tampoc s’ha portat bé en aquesta ocasió. Vaja!, que tenim un govern amic que només ens fa la guitza!
Soc dels que penso que, fins que els problemes del sistema financer no estiguin resolts, no podrem començar a abordar els de la crisi econòmica. Amb això no vull dir que no es puguin fer coses per minimitzar els seus efectes perversos, i...
Continuar llegint...
23 de Juny del 2009
Aquests dies tenim un menú monotemàtic que és el finançament. No és qüestió menor. Ens hi juguem molt! Crec que els propers dies encara seran més intensos i que ens trobarem que parlarem de finançament, menjarem amb finançament i dormirem amb finançament. En fi, la sopa de lletres quedarà petita davant la sopa de números del finançament que necessita Catalunya.
On som ara? Realment estem en una situació preocupant. Sense cap ànim de ser catastrofista, la situació ens hauria de preocupar, i molt. Segons el nou Estatut de Catalunya, els responsables de negociar el nou finançament són els governs de l’Estat i de la Generalitat. A conseqüència de les declaracions i dels posats dels uns i dels altres, sembla com si la qüestió del finançament català només fos responsabilitat del govern de...
Continuar llegint...
16 de Juny del 2009
Avui s’inaugura la terminal anomenada T1 de l’aeroport del Prat de Llobregat. Certament és una data assenyalada. Cal celebrar-ho. Teòricament tindrem major capacitat de viatgers, més capacitat de transport i de trànsit aeri. Molt bé!
Però això ens servirà per defensar Catalunya, per donar major impuls econòmic al nostre país, més capacitat per generar riquesa, major capacitat d’atracció, ja sigui en l’àmbit del turisme, dels negocis, de la indústria, de l’economia o de les inversions estrangeres al nostre país? Doncs no hi ha resposta a aquesta pregunta si la formulem avui, amb el que ara coneixem. I si ens forcessin a respondre, la resposta seria que no. A més, un no rotund, i amb majúscules.
La resposta és ben senzilla. La ubicació de Barcelona –El Prat de Llobregat, en definitiva...
Continuar llegint...
09 de Juny del 2009
L’endemà de les eleccions, de qualsevol, hi ha ressaca. Sigui quin sigui el seu resultat, tots els partits i la ciutadania tenim ressaca, poca o molta. Ho dic en un to positiu -que consti- i no pas en un sentit pejoratiu. Dilluns, quan escric aquest article, ha estat un dia de reflexió, d’anàlisi, de comentaris de part de la ciutadania sobre les eleccions, en el cafè, en la feina, amb les amistats, amb la família, etc. Sens dubte, aquestes eleccions no han deixat indiferent a ningú.
Si durant tota la campanya electoral la indiferència era el to i el sentir de molts ciutadans i ciutadanes del nostre país, -també de l’Estat, i per suposat d’altres països d’Europa-, avui cal fer una reflexió profunda sobre molts aspectes de les eleccions de diumenge.
La primera, òbviament és sobre l’abstenció, que ha de ser una de les...
Continuar llegint...
02 de Juny del 2009
Aquests dies de campanya electoral trobem molta gent, homes i dones que manifesten el seu desinterès per Europa, pel que significa, pel que pot comportar per al nostre futur, fins i tot com a país, en fi, per tot allò que representa el que ara està en el carrer, en els diaris escrits, el les televisions, en els diaris digitals. Sense cap ànim de contradir els pensaments dels nostres conciutadans, sí que vull fer una reflexió sobre aquest sentit d’avui de la ciutadania que ens envolta, a Catalunya i a l’Estat espanyol, d’aquest “passar” d’Europa i d’anar a votar.
El primer que he de fer és admetre la nostra incapacitat per mobilitzar la gent, de motivar-la perquè hi hagi una preocupació sobre qui pot guanyar les eleccions el 7 de juny, i de les conseqüències que pot tenir un resultat o un altre. No és un mal de pocs, sinó de tots els...
Continuar llegint...
26 de Maig del 2009
Tenim un altre episodi de submissió i d’obediència del nostre govern cap el PSOE. Finalment la Generalitat pagarà –aportarà- els 500 euros que li diuen els socialistes de Madrid per la compra de vehicles. A banda que ara el govern torna a tenir problemes entre ERC i ICV-EUiA per l’ajut a la compra de vehicles en funció del grau de contaminació. Vaja!, és tot un exemple de coordinació, fortalesa i iniciativa del nostre tripartit. Però, al final, qui mana és el PSOE, i malgrat els escarafalls dels socis, qui imposa la seva voluntat són els socialistes de la ‘meseta ibérica’.
Anem a pams. El nostre país té un important teixit productiu que necessita de l’ajut i del suport del govern. Imaginem que si per un sector hi tenim tantes divisions i problemes, difícilment els altres poden esperar alguna iniciativa al seu favor.
...
Continuar llegint...
19 de Maig del 2009
Avui es fa a Madrid, al Congrés dels Diputats, la continuació del debat de política general, l’anomenat “debate sobre el estado de la nación”, amb la presentació, defensa, i posterior votació, de les diferents resolucions que els grups parlamentaris portaran al debat en defensa dels seus interessos.
Queda clar i vagi per endavant que CiU serà fidel al discurs que va fer en el propi debat la setmana passada on vam posar de relleu la incapacitat del govern de l’Estat de fer front a la crisi econòmica, i personalment Rodríguez Zapatero entronat en la seva gran capacitat de prestidigitador, amb sorpreses tretes del barret.
Us he de confessar que em va sorprendre molt que Rodríguez Zapatero admetés la poca o nul·la eficàcia de les mesures presentades i aprovades pel govern per lluitar contra la crisi. La tossudesa en l’actitud del govern de no...
Continuar llegint...
Rss