31 de Juliol del 2012
No hi ha manera. El govern del PP deixa cada vegada més clar que no té contemplacions a l’hora de penalitzar l’economia dels catalans. L’ultima decisió d’apujar els peatges de les autopistes n’és una mostra clara. No debades és Catalunya la comunitat on es troben la majoria d’aquestes vies, amb l’agreujant que en 30 anys de democràcia s’han fet autovies a tots els indrets de l’Estat i no s’han desdoblat les carreteres anomenades nacionals amb més trànsit de l’Estat, també catalanes.
No hi ha dret. En primer lloc perquè tornem a ser les catalanes i els catalans el qui paguem els plats trencats. En segon lloc, perquè es una mesura arbitrària, injusta i insolidària. Penalitza a qui ja estava penalitzat i no demana els mateixos sacrificis a la resta de la població. Si realment volen una mesura equitativa, caldria que...
Continuar llegint...
24 de Juliol del 2012
Aquesta setmana ha de ser decisiva per al Pacte Fiscal. Per això demanem al PSC un últim esforç per apropar posicions que ens permetin presentar des de Catalunya una proposta amb el màxim consens possible. Aquest consens en cap cas pot ser fruit d’aigualir les expectatives que la societat catalana ha posat en aquest instrument perquè Catalunya tingui el finançament que ens permeti mantenir el nostre model de benestar.
Hi ha marge per a l’acord i també voluntat per les dues partits. Encara estem a temps d’aconseguir el màxim d’unitat que permeti al govern de la Generalitat defensar a Madrid la proposta sabent que, de la mateixa manera que hi ha una gran majoria social que vol el pacte fiscal, també hi pot haver una gran majoria política que li doni suport.
El que no s’hi val és voler confondre les coses. Des de Catalunya demanem el Pacte Fiscal que, contra el...
Continuar llegint...
17 de Juliol del 2012
El tracte que el govern del PP va donar a Catalunya i als catalans en la darrera reunió del consell de política fiscal i financera ha estat deslleial i irresponsable. A més, el govern de l’Estat no vol flexibilitzar l’objectiu de dèficit autonòmic, tal com Brussel·les ha fet amb el dèficit espanyol. La seva actitud abusa de la majoria absoluta i margina el diàleg amb les comunitats autònomes i amb l’oposició.
Amb aquest estil del govern del PP, amb el menyspreu cap a les comunitats autònomes (que també són Estat); amb aquesta actitud de no autoexigir-se els mateixos esforços i sacrificis que demanen a la resta; amb la prepotència que actua, és normal que s’hagi disparat la indignació.
En aquestes circumstàncies, CiU considera que hem arribat a un punt d’inflexió en la col·laboració amb...
Continuar llegint...
10 de Juliol del 2012
Demà passat dijous els partits politics catalans es tornaran a reunir en una nova cimera per apropar posicions en la proposta del Pacte Fiscal. Aconseguir el màxim consens possible en aquesta qüestió serà cabdal per tenir més força per defensar-lo a Madrid. Però que quedi clar que obtenir un acord ampli no vol dir de cap manera renunciar als aspectes substancials de la proposta: que Catalunya gestioni els seus recursos -com es diu col·loquialment que tingui la clau de la caixa- amb una quota de solidaritat raonable amb la resta del’Estat, que no posi en perill el propi desenvolupament de Catalunya.
La cimera d’aquesta setmana ha de decidir el format de l’acord perquè el que surti del Parlament es mantingui a Madrid. Ja hi ha hagut massa experiències en que a Catalunya es diu una cosa (sovint ambigua o interpretable) i a Madrid se’n defensa una de ben diferent. Per això,...
Continuar llegint...
03 de Juliol del 2012
La setmana passada Europa ha viscut la seva cimera més transcendent de les últimes dècades ja que havia de donar resposta immediata al problema del deute bancari per reduir la prima de risc de països com Itàlia o Espanya, la tercera i quarta economia de la zona euro. Per aconseguir-ho, calia corregir els desequilibris que hi ha dins d’aquesta zona monetària com, per exemple, l’existent entre Espanya i Alemanya. Però engegar els mecanismes necessaris per fer aquestes correccions vol dir també cessió de sobirania per part dels estats i, tant una cosa com l’altra, cal fer-les amb rapidesa. Els problemes que avui té l’economia europea no poden esperar solucions per a demà passat, sinó que s’han de prendre ara mateix. La unió bancària, pressupostària i finalment la fiscal han de configurar una nova arquitectura institucional europea que doni pas a una...
Continuar llegint...