26 d'Abril del 2010
El Tribunal Constitucional l’ha feta grossa amb la seva incapacitat global per dictar sentència sobre l’Estatut desprès de cinc temptatives. És un tribunal que està incomplet pel traspàs d’un dels seus membres que no ha estat renovat i que té altres quatre magistrats caducats en el seu mandat i que continuen perquè PP i PSOE no volen, no poden o no saben posar-se d’acord per la renovació que marca la llei.
Des de Catalunya hem de donar resposta. Però per a CiU no ha de ser de mínims i de poca exigència, sinó una resposta contundent per fer arribar un missatge clar i inequívoc al Parlament de l’Estat. Fins ara els partits polítics catalans que defensem l’Estatut estem d’acord en signar una declaració del Parlament que expliciti que la constitucionalitat de l’Estatut es inqüestionable, que demani que el Parlament espanyol...
Continuar llegint...
20 d'Abril del 2010
Aquests dies tenim un menú monotemàtic que és el finançament. No és qüestió menor. Ens hi juguem molt! Crec que els propers dies encara seran més intensos i que ens trobarem que parlarem de finançament, menjarem amb finançament i dormirem amb finançament. En fi, la sopa de lletres quedarà petita davant la sopa de números del finançament que necessita Catalunya.
On som ara? Realment estem en una situació preocupant. Sense cap ànim de ser catastrofista, la situació ens hauria de preocupar, i molt. Segons el nou Estatut de Catalunya, els responsables de negociar el nou finançament són els governs de l’Estat i de la Generalitat. A conseqüència de les declaracions i dels posats dels uns i dels altres, sembla com si la qüestió del finançament català només fos responsabilitat del govern de...
Continuar llegint...
20 d'Abril del 2010
Quan PP i PSOE-PSC s’uneixen, Catalunya en surt malparada. Aquesta premissa torna a estar vigent per la negativa dels dos partits majoritaris de l’Estat a renovar el Tribunal Constitucional abans que es pronunciï sobre l’Estatut. Desprès de tres anys i mig d’esperar una sentència sobre els recursos que van presentar PP, Defensor del Poble i algunes comunitats autònomes del PSOE fins i tot, el TC ha estat incapaç de fer-la. Ho ha provat cinc vegades i ha fracassat. Ara vol reintentar-ho sense canviar els membres del tribunal que fa més de dos anys que han esgotat el seu mandat. És un espectacle que malbarata el prestigi de les institucions i fa malfiar la ciutadania. És inconcebible la dilació en la renovació dels membres deltTribunal per la nul·la voluntat de PP i de PSOE d’arribar a un acord que posi fi a aquesta situació indigna.
Per aquest motiu,...
Continuar llegint...
12 d'Abril del 2010
Fa dos mesos, quan l’ajuntament de Vic va demanar al govern de l’Estat què fer amb els immigrants sense papers que volien empadronar-se, la reacció de molts va ser la de acarnissar-se amb l’equip de govern de la ciutat, i especialment amb el seu alcalde, Josep M. Vila d’Abadal. No cal fer gaire memòria per recordar les veus d’organitzacions no governamentals, de partits i d’alguns mitjans de comunicació que van titllar l’alcalde, el seu equip de govern i fins i tot Catalunya i els catalans de racistes i xenòfobs.
Nosaltres vam defensar aferrissadament -i ho continuem fent- l’alcalde de Vic, d’Unió, sobretot per la seva actuació coherent en una problemàtica que tothom defuig. Ho fem per convicció i perquè considerem que cal afrontar els problemes, el de la immigració il·legal, i no amagar el cap sota el ala.
...
Continuar llegint...
06 d'Abril del 2010
El pitjor d’estar desesperat no és la certesa d’estar abocat al que és inevitable, sinó tractar d’evitar-ho perdent dignitat, creences, formes i respecte per un mateix. Malauradament per a Catalunya, el tripartit està desesperat. Només així s’explica el canvi via cop de decret de la llei per escollir el president de la Corporació de Mitjans Audiovisuals.
A la dimissió inexplicada d’Albert Sáez, li segueix el canvi de la norma per fer el que el tripartit entén per televisió “digital”: nomenar a dit una persona a gust dels socialistes, d’ERC i d’ICV per posar-la al capdavant de la CCMA. El seu nom parla per si sol: Enric Marín, el responsable de la no comunicació en el desgavell de l’ensorrament del Carmel. Paga la pena recordar la irritació que va provocar entre el professionals de TV3 el seguiment parcial, sectari i...
Continuar llegint...
Rss