27 de Juliol del 2009
Ara a les portes del mes d’agost, quan l’activitat política i econòmica del país queda latent per les vacances, cal subratllar el principal problema que preocupa els ciutadans i que es perllongarà en el temps per la seva gravetat i per la mínima capacitat d’acció dels nostres governs: la crisi econòmica i l’atur. L’enquesta del CIS, feta pública ahir, subratlla aquesta preocupació.
Una vegada tancat el finançament amb el debat de divendres al Parlament i amb el convenciment que l’acord incompleix l’Estatut, cal passar pàgina i afrontar els problemes quotidians que angoixen els ciutadans: atur, crisi, liquiditat, destrucció de llocs de treball, paràlisi dels sectors productius... Val a dir que la resposta del govern ha estat insuficient, intranscendent i irresponsable en molts aspectes, com ho posa de manifest el fracàs del...
Continuar llegint...
20 de Juliol del 2009
Hi ha dues coses que no és poden negar al tripartit. La primera és que és capaç de vendre qualsevol cosa per tal de mantenir-se en el govern. La segona és que ho sap vendre bé, molt bé. Ara contemplem un dels més cars espectacles de venda de fum del tripartit: el nou finançament.
Reconec que és difícil fer-se escoltar davant l’allau de propaganda i de cridòria del tripartit, però deixeu-me que ho intenti. Les xifres de les quals presumeixen socialistes, Esquerra i Iniciativa no apareixen enlloc, en cap dels documents, en cap paper oficial. Són només paraules, números que no se sap d’on surten. És una certesa que el finançament, per no complir, no compleix el que fixa l’Estatut, ni en quantitats ni en els terminis d’aplicació.
Ens diuen que des de CiU volem aigualir la fita aconseguida. No és cert....
Continuar llegint...
14 de Juliol del 2009
El tripartit i el govern de l’Estat han arribat a un acord pel finançament de Catalunya i ara volen fer passar bou per bèstia grossa. Els discursos del PSC, d’Esquerra i d’Iniciativa són d’un triomfalisme tan exagerat que fan malpensar.
El megameravellós acord del tripartit català fa aigües allà on hauria de ser més sòlid ja que incompleix l’Estatut, la màxima llei catalana, tant en el model com en els terminis de finançament. Les xifres que llancen els líders d’Esquerra a tort i dret -molt inferiors a les que pertocarien simplement extrapolant el 50 per cent de l’IVA i el IRPF i el 58 per cent dels impostos especials (3.855 milions contra els més de 5.000 que donaria l’aplicació de l’Estatut)- ni tant sols han estat confirmades per el govern de l’Estat. La vicepresident i ministra d’Economia, Elena Salgado, ha...
Continuar llegint...
06 de Juliol del 2009
Des de fa gairebé una setmana Catalunya ja té una Llei d’Educació que, gràcies al sentit de país de Convergència i Unió, servirà per a qualsevol govern -sigui del color que sigui- per l’amplíssima majoria parlamentària rebuda: la de la principal força política de la cambra catalana, CiU; la del principal partit del govern tripartit, PSC i la d’un dels altres dos socis d’aquest govern, ERC. Una llei que garanteix el català com a llengua vehicular, que dóna llibertat als centres per desenvolupar el seu ideari i que atorga llibertat a les famílies per educar el seus fills segons els seus valors i creences. També fixa l’educació com una de les grans inversions de tots els governs de la Generalitat ja que hauran de destinar-hi al menys el 6% del PIB català, que servirà, entre d’altres coses, per tenir mestres...
Continuar llegint...