23 de Febrer del 2009
A l’Ebre van popularitzar el crit ‘lo riu és vida’ perquè l’aigua és vida. Tenen raó. També a Lleida tenim raó quan reivindiquem el Canal Segarra-Garrigues i rebutgem una nova retallada de l’àrea de regadiu que és vol imposar des de Brussel·les ampliant en 20.000 hectàrees més les 26.215 ja contemplades com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les aus).
A les veus més fonamentalistes dels ecosistemes, cal dir-los que el projecte del Canal Segarra-Garrigues és especialment curós amb el medi. El que preocupa ara és que des d’òrgans del Govern de la Generalitat i de l’Estat és vulgui retallar més el pla de regadiu.
L’aigua és vida i el bon ús que se’n faci pot afavorir el progrés de les comarques de Lleida afectades per el nou canal i facilitat la...
Continuar llegint...
16 de Febrer del 2009
Malgrat que la crisi monopolitza la vida política i social del país a causa de la seva magnitud, a Catalunya estem negociant una llei clau per el seu futur: la llei d’Educació. CiU participa en aquesta negociació amb fermesa, sinceritat, lleialtat i energia. Ara la pilota és a la taula del conseller i del president de la Generalitat, que han de decidir si aposten per una llei de tripartit o per una llei de país. En el primer cas hipotecaran l’educació catalana als constants canvis en funció del color de qui governi; en el segon trobaran CiU al seu costat com així ho hem repetit i es donarà llum verda a una llei que servirà per donar estabilitat al sistema educatiu català, sigui qui sigui el governant de torn. Maragall i Montilla han de decidir si aposten pel país o pel servilisme partidista que caracteritza el tripartit.
Esperem que la llei d’educació...
Continuar llegint...
09 de Febrer del 2009
No és anar contracorrent, ni ser pessimista dir que no podem en els temps del Yes we can d’Obama. Al contrari, és responsable, reivindicatiu i esperançador per molts motius perquè:
-No podem seguir amb un Govern que diu, promet i anuncia molt i no fa res.
-No podem veure com les nostres pimes s’ofeguen davant la crisi perquè no tenen liquiditat i perquè les ajudes del Govern per consolidar la banca no arriben al petit empresari, principal teixit productiu de casa nostre.
-No podem quedar-nos de braços creuats comprovant que les administracions (central, Generalitat i municipal) dilaten els seus pagaments. Avançar aquests pagaments permetria augmentar la liquiditat de les empreses.
-No podem tampoc ignorar que la nul·la modificació de mesures fiscals per alleugerir la crisi contribueix a la seva asfixia i, en darrer terme, al tancament de moltes...
Continuar llegint...
02 de Febrer del 2009
Davant la crisi actual s’ha vist que hi ha dues formes d’actuar. Una és la dels governs actuals –el de l’Estat presidit per Zapatero i el de la Generalitat amb Montilla al capdavant- que davant les males notícies les ignoren i fan veure que no existeixen i per tant es queden paralitzats. Semblen impotents per afrontar la realitat i només a l’últim moment, quan ja no queda un altre remei, accepten les propostes de l’oposició. I l’altra manera de reaccionar a la situació actual és que hem adoptat a Unió, a CiU, i que defensen els grups parlamentaris de la federació a Catalunya i a Madrid: plantar cara i estudiar la millor manera de fer front a l’adversitat per tal de minimitzar les conseqüències d ela crisi i preparar-se per estar millor de cara al futur.
Ens sap greu la passivitat dels nostres governants- reitero tant la del govern de l’Estat...
Continuar llegint...