22 de Desembre del 2009
Tancar un any, un exercici, comporta fer balanç. Dur la mirada enrere i passar comptes, analitzar el que s’ha fet bé, i el que no ha reeixit. Quan es contraposen les dues llistes, concloem si l’any tancat ha estat bo, dolent, o si el servit s’ha igualat amb el menjat. A Catalunya, els comptes són clars, rotunds i demostren el fracàs. Tenim més aturats, menys empreses, més fallides, més famílies -milers més- amb problemes econòmics i un govern que no té capacitat de lideratge, no arriba a acords eficients, no és capaç de donar ànims, ni té empenta, ni genera il·lusió. Per no tenir, el govern tripartit no té ni unitat d’acció, ni cohesió, més enllà de la que dona la voluntat d’aferrar-se al poder, i a la poltrona.
El 2010 ens portarà eleccions al Parlament i el canvi de govern serà...
Continuar llegint...
14 de Desembre del 2009
Més enllà de valorar si les consultes populars de diumenge han estat un èxit, un fracàs o una resposta esperada, cal destacar el fet que s’hagin dut a terme i el seu ressò. En primer lloc, cal subratllar el comportament cívic i d’absoluta normalitat democràtica de la jornada. Cal felicitar la societat catalana per la seva maduresa, demostrada una vegada més diumenge.
En segon lloc, negar l’evidència d’un malestar creixent a Catalunya pel tracte que rebem de l’Administració de l’Estat és amagar el cap sota l’ala. De la mateixa manera, considerar que la revolució independentista s’ha instal·lat a tots els racons del nostre país és una exageració superlativa.
Sembla raonable demanar que tots reflexionem sobre la situació actual i sobre els motius que han permès arribar-hi, i a la...
Continuar llegint...
07 de Desembre del 2009
D’entrada, el meu record i homenatge a Jordi Solé Tura, traspassat la setmana passada i elogiat abastament els darrers dies, un polític amb majúscules que va treballar per recuperar la democràcia després de quaranta anys de dictadura, de negació de la llibertat. Eren proverbials les seves classes a la facultat de Barcelona on, a més dels alumnes de dret, hi anaven estudiants de les més variades especialitats pel simple fet d’escoltar i aprendre d’una persona convençuda que la convivència era possible amb unes lleis al servei de l’home i de la societat, i no al revés com tan sovint ha passat a la història.
Jordi Solé Tura va ser un dels pares de la Constitució, que ara ha complert trenta-un anys, i va donar amb els altres ponents prou esponjositat a la Carta Magna de l’Estat per encabir-hi el més ampli ventall possible de sensibilitats...
Continuar llegint...
01 de Desembre del 2009
No em sap greu reconèixer-ho: els socialistes em continuen sorprenent, malgrat totes les vegades que ja ho han fet. En aquesta ocasió, ho han fet per partida doble: primer per negar-se a disminuir la morositat de l’Administració amb les empreses; segon per barrejar aquesta situació amb l’expulsió dels moriscos entre els anys 1606 i 1614.
La primera decisió és una mostra més de la indiferència i del menyspreu del govern del PSOE cap els petits i mitjans empresaris, un exemple més de l’abismal distància que separa el dir i el fer de Rodríguez Zapatero i dels seus ministres. La segona proposta mostra l’absurd delirant de les cortines de fum de la ‘inteligenzia’ socialista per defugir la realitat. La primera notícia és dramàticament preocupant, perquè ofega encara més el maltractat teixit productiu del país; la segona...
Continuar llegint...