23 de Novembre del 2009
Aquest cap de setmana hem assistit a veritables actes dignes de ser analitzats políticament per la traspua de surrealisme que comporten. Anem a pams: dissabte al mati, van proclamar Joan Herrera cap de llista de IC-V al Parlament de Catalunya per a les properes eleccions. Vull comentar les seves primeres paraules i no pas la seva proclamació, perquè cada partit és i ha de ser sobirà per designar qui cregui més oportú per encapçalar la llista a les properes eleccions catalanes.
Ara, sí que és destacable la seva ferma aposta per la reedició del tripartit. Si aquesta formula hagués estat bona per a Catalunya, acceptada per la gent, amb resultats visibles de l’obra de govern, encara podria entendre la seva proclama. Però costa entendre-la quan el tripartit fa aigües per tots els costats, quan són incapaços de presentar amb coherència un programa...
Continuar llegint...
16 de Novembre del 2009
Aquest cap de setmana hem assistit a un empatx de PP. Aquest partit de les espanyes va triar Barcelona per intentar fer veure que són un partit “alternatiu”. Sentien la necessitat de dir que tenen líder i que són l’alternativa a l’actual govern socialista de Madrid. Certament, cal una alternativa al govern actual. El desori, la desorientació, la incapacitat, el fer maldestre i la nul·la capacitat d’escoltar fan que l’Estat sigui a la cua de les previsions de la recuperació econòmica de tot el món. És també digne de menció la gran capacitat de passivitat del govern, que veu com se’n va tot en orri, sense cap mostra de preocupació del president del govern, ni del seu equip.
A Catalunya hem assistit, doncs, a la representació d’un partit amb la necessitat de dir que existeix, d’intentar demostrar que tenen un lideratge i, a més,...
Continuar llegint...
10 de Novembre del 2009
És un fet que els grans lideratges van gairebé sempre lligats a moments de dificultat extrema i quan les adversitats semblen insuperables. En aquesta situació han emergit governs o persones amb voluntat de ferro, carisma i la capacitat d’il·lusionar la societat pel seu futur. Voluntat, carisma i la il·lusió d’un somni comú resumeixen els trets diferencials del lideratge.
Avui, la situació que patim a Catalunya és molt dolenta en la seva vessant econòmica, però la seva solució encara s’intueix més llunyana per l’absència de lideratge dels nostres governants. Ni el govern espanyol, ni el de la Generalitat han estat capaços de donar una resposta cohesionada, eficaç i convincent davant la crisi.
Zapatero a Madrid i Montilla a la Generalitat han malbaratat els recursos estalviats en temps de bonança i la situació...
Continuar llegint...
03 de Novembre del 2009
Els casos de corrupció a Catalunya omplen portades de diaris i informatius de ràdio i televisió i el desànim social és fa evident. La sospita s’escampa com una malaltia contagiosa i és difícil fugir del pessimisme general i ser equànimes. L’excepció dels mals comportaments fa molt més soroll que la normalitat de la majoria. Malgrat tot, no podem caure en el desencant. No és just el judici paral·lel que fan alguns mitjans i tampoc girar el cap davant del que passa. Cal trobar l’equilibri entre l’excés i la inacció. Per això, cal deixar treballar a la Justícia, la única que pot i ha de dictar sentència.
És evident que la política i els polítics han de donar exemple. Com a portaveu i gestora de la societat, l’acció política només es pot oferir des de la transparència i des de...
Continuar llegint...
Rss