15 de Juny del 2010
El govern de l’Estat aprovarà demà el decret llei sobre la reforma laboral i no sembla que la seva proposta sigui suficient per afrontar la crisi i per crear ocupació. Tampoc sembla que Zapatero i els seus ministres abordin aquesta reforma amb la decisió i la valentia necessàries. La por del govern a la reacció dels sindicats fa que la seva proposta és quedi lluny de les necessitats reals.
Per això ara, després d’anys d’ignorar les veus que reclamaven una reforma laboral profunda, el govern demana a l’oposició que digui com ha de ser, que siguin els partits que no governen els que marquin el futur de les relacions laborals. Francament, aquesta proposta governamental és un despropòsit més a afegir a les contradiccions de l’executiu Zapatero.
Des de CiU volem deixar molt clar que la reforma que presenti el govern serà del govern i de...
Continuar llegint...
08 de Juny del 2010
La locomotora alemanya fa els deures, just el que no fan els governs de l’Estat i el català. Àngela Merkel anuncia un dràstic pla d’estalvi de 80 mil euros fins el 2014 i planteja reduir en deu mil els funcionaris. En canvi, no incrementa l’IRPF, no augmenta la pressió fiscal i tampoc no toca els pressupostos adreçats a l’educació i a al investigació. Sembla un catàleg del que no fans els governs català i de l’Estat, que s’ho miren des l’últim vagó del tren europeu
En canvi des de l’economia vigilada que patim, al país l’esquerra més antiquada d’Europa opta per altres vies, ineficaces. La crisi no l’arreglarem amb vagues, ni amb la dels funcionaris d’avui que no servirà per a res, ni amb l’aturada general. Les mesures del govern són doloroses, necessàries i insuficients i s’han pres...
Continuar llegint...
01 de Juny del 2010
No és cap novetat assegurar que el tripartit naufraga i que cada un dels seus socis al crit de “salvi’s qui pugui” només defensa els seus interessos particulars. Malauradament, tots els catalans paguem aquesta llarga agonia, estupefactes de veure com la lluita pel poder es tradueix en actuacions estèrils i partidistes, contraindicades en moments de crisi o en la inacció més absoluta per afrontar els problemes reals del país.
Al final de la legislatura del tripartit, el govern Montilla porta endavant una llei d’ordenació territorial amb vegueries fetes a mida contra els interessos i l’opinió del territori; modifica la llei de la CCMA per posar al davant de la ràdio i de la televisió publiques a qui defensa els interessos tripartidaris en lloc dels de tota la societat: i retalla sous del funcionariat, però és incapaç de reduir conselleries i...
Continuar llegint...
11 de Maig del 2010
La Unió Europea no es refia de Zapatero. Només quatre dies desprès d’anunciar el seu pla per ajustar l’economia a les exigències europees, els seus ministres el van desmentir diumenge en anunciar a corre-cuita més retallades en la despesa i més mesures d’estalvi per acontentar les exigències dels grans motors econòmics europeus (Alemanya i França), que no volen que l’economia espanyola els exploti entre les mans com ha passat amb Grècia. La situació espanyola i la grega no són comparables, però si ho són la ineficàcia dels seus governs i sobre tot la incapacitat de Zapatero per afrontar la crisi. No és pot fer de la improvisació constant la única solució davant els problemes. Tampoc els subsidis poden ser la única arma per enfrontar-se a l’atur. Cal actuar, i amb contundència. Cada dia que passa és un dia...
Continuar llegint...
03 de Maig del 2010
La pregunta té una resposta òbvia una vegada que tothom coneix la història: la clau és no xocar contra l’iceberg que va provocar el seu naufragi. Ja se sap que poques vegades la història ensenya alguna cosa als seus protagonistes i que les faules rarament són assimilades i enteses pels responsables de prendre decisions. Malauradament, en tenim un clar exemple en el govern Zapatero, tot i que també a Catalunya el govern català va amb el mateix rumb de cara a l’iceberg.
Malgrat totes les advertències i els senyals de perill que se succeeixen, el president del govern de l’Estat continua entestat en no fer cas del experts i del sentit comú. Només posa pedaços al gran descosit que provoca la crisi econòmica. Són pedaços que serveixen per rentar la cara davant l’opinió pública, però que són absolutament...
Continuar llegint...
26 d'Abril del 2010
El Tribunal Constitucional l’ha feta grossa amb la seva incapacitat global per dictar sentència sobre l’Estatut desprès de cinc temptatives. És un tribunal que està incomplet pel traspàs d’un dels seus membres que no ha estat renovat i que té altres quatre magistrats caducats en el seu mandat i que continuen perquè PP i PSOE no volen, no poden o no saben posar-se d’acord per la renovació que marca la llei.
Des de Catalunya hem de donar resposta. Però per a CiU no ha de ser de mínims i de poca exigència, sinó una resposta contundent per fer arribar un missatge clar i inequívoc al Parlament de l’Estat. Fins ara els partits polítics catalans que defensem l’Estatut estem d’acord en signar una declaració del Parlament que expliciti que la constitucionalitat de l’Estatut es inqüestionable, que demani que el Parlament espanyol...
Continuar llegint...
20 d'Abril del 2010
Aquests dies tenim un menú monotemàtic que és el finançament. No és qüestió menor. Ens hi juguem molt! Crec que els propers dies encara seran més intensos i que ens trobarem que parlarem de finançament, menjarem amb finançament i dormirem amb finançament. En fi, la sopa de lletres quedarà petita davant la sopa de números del finançament que necessita Catalunya.
On som ara? Realment estem en una situació preocupant. Sense cap ànim de ser catastrofista, la situació ens hauria de preocupar, i molt. Segons el nou Estatut de Catalunya, els responsables de negociar el nou finançament són els governs de l’Estat i de la Generalitat. A conseqüència de les declaracions i dels posats dels uns i dels altres, sembla com si la qüestió del finançament català només fos responsabilitat del govern de...
Continuar llegint...
20 d'Abril del 2010
Quan PP i PSOE-PSC s’uneixen, Catalunya en surt malparada. Aquesta premissa torna a estar vigent per la negativa dels dos partits majoritaris de l’Estat a renovar el Tribunal Constitucional abans que es pronunciï sobre l’Estatut. Desprès de tres anys i mig d’esperar una sentència sobre els recursos que van presentar PP, Defensor del Poble i algunes comunitats autònomes del PSOE fins i tot, el TC ha estat incapaç de fer-la. Ho ha provat cinc vegades i ha fracassat. Ara vol reintentar-ho sense canviar els membres del tribunal que fa més de dos anys que han esgotat el seu mandat. És un espectacle que malbarata el prestigi de les institucions i fa malfiar la ciutadania. És inconcebible la dilació en la renovació dels membres deltTribunal per la nul·la voluntat de PP i de PSOE d’arribar a un acord que posi fi a aquesta situació indigna.
Per aquest motiu,...
Continuar llegint...
12 d'Abril del 2010
Fa dos mesos, quan l’ajuntament de Vic va demanar al govern de l’Estat què fer amb els immigrants sense papers que volien empadronar-se, la reacció de molts va ser la de acarnissar-se amb l’equip de govern de la ciutat, i especialment amb el seu alcalde, Josep M. Vila d’Abadal. No cal fer gaire memòria per recordar les veus d’organitzacions no governamentals, de partits i d’alguns mitjans de comunicació que van titllar l’alcalde, el seu equip de govern i fins i tot Catalunya i els catalans de racistes i xenòfobs.
Nosaltres vam defensar aferrissadament -i ho continuem fent- l’alcalde de Vic, d’Unió, sobretot per la seva actuació coherent en una problemàtica que tothom defuig. Ho fem per convicció i perquè considerem que cal afrontar els problemes, el de la immigració il·legal, i no amagar el cap sota el ala.
...
Continuar llegint...
06 d'Abril del 2010
El pitjor d’estar desesperat no és la certesa d’estar abocat al que és inevitable, sinó tractar d’evitar-ho perdent dignitat, creences, formes i respecte per un mateix. Malauradament per a Catalunya, el tripartit està desesperat. Només així s’explica el canvi via cop de decret de la llei per escollir el president de la Corporació de Mitjans Audiovisuals.
A la dimissió inexplicada d’Albert Sáez, li segueix el canvi de la norma per fer el que el tripartit entén per televisió “digital”: nomenar a dit una persona a gust dels socialistes, d’ERC i d’ICV per posar-la al capdavant de la CCMA. El seu nom parla per si sol: Enric Marín, el responsable de la no comunicació en el desgavell de l’ensorrament del Carmel. Paga la pena recordar la irritació que va provocar entre el professionals de TV3 el seguiment parcial, sectari i...
Continuar llegint...
Rss