14 de Juny de 2011

Quan arriben aquestes dates i ha acabat ja la competició oficial apareixen en tots els mitjans de comunicació els possibles fitxatges dels equips, la majoria de les vegades notícies interessades, filtrades pels representants dels jugadors per revaloritzar o encarir la seva contractació. És un tornar a començar cada any entre final d'una temporada i inici de la següent.

"Periodista, si el Barça o el Reial Madrid fitxessin a tots els jugadors que publiqueu els dos clubs haurien d'ampliar els vestidors perquè no cabrien en els actuals" Quanta raó té el meu cambrer del cafè diari matinal, perquè tots els mitjans, publiquen primícies per intentar avançar als seus competidors i si algun dels fitxatges anunciats es concreta poder escriure "com nosaltres ja vam avançar en aquesta data" però mai assenyalen tots els que no s'han produït i ells han donat per fets.

És veritat que amb aquestes notícies s'il·lusionen als socis, aficionats, simpatitzants o seguidors de cada club que esperen que la temporada que aviat s'inicia l'equip repeteixi els títols obtinguts en l'anterior campanya o, en cas contrari, els aconsegueixin o millorin la seva classificació de la temporada passada, desig que es repeteix en les presentacions oficials dels equips, quan entrenador, i capità, des del centre del camp llancen els clàssics "aquest any us farem vibrar" o "aquest any sí que gaudireu amb el nostre joc i els nostres triomfs".

Durant la pretemporada els més crítics inicien ja les seves objeccions amb qual o tal fitxatge, perquè sembla que no dóna el resultat anunciat, mentre que els més optimistes creuen que quan els nous s'adaptin a l'equip arribaran el bon joc, les victòries i, per suposat, els títols, il.lusions que es van apagant al llarg del campionat i arriba la desil.lusió perquè el títol només l'aconsegueix un dels que competeixen.

"Periodista: aquest fitxatge si és que és bo. Amb aquest hem guanyat el que ens faltava al centre del camp. Aquest any arrasarem més que en l'anterior", exclama el meu cambrer amb orgull i en veu alta perquè els clients sàpiguen quin és l'equip dels seus sentiments, encara que alguns dies després no pot reprimir i diu "periodista, però com és que hem deixat escapar aquell fitxatge? No veuen que a més de nosaltres perdre un punta que és magnífic, deixem que es reforci el nostre màxim rival amb la seva contractació?"

El pensament del meu cambrer no és més que el de tots els aficionats, seguidors, socis i simpatitzants de tots els equips, m'atreveria a dir, de tot el món, que any rere any es fan les seves il·lusions a hores d'ara del calendari i si al final arriba la desil.lusió, doncs tornem-hi.

Només aquells equips en què el secretari tècnic ha encertat amb els fitxatges perquè aquests, a més de tenir les seves qualitats, s'han adaptat al joc dissenyat pel seu entrenador, veuran realitzats els seus somnis i cantessin la glòria quan arribi de nou al final del campionat. i la propera campanya tornar a començar amb les mateixes il·lusions i els mateixos desitjos. Cada any és una invitació a començar.