e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 de Setembre de 2011

No passa res

Dos empats seguits obtinguts pel Barça a casa han servit per fer saltar les alarmes en diversos aficionats que ja creuen que s'ha acabat un cicle i fins i tot qüestionen les alineacions de Pep Guardiola en aquests partits, un de Lliga i un altre de Champions. El 8 a 0 davant Osasuna ha retornat les coses a lloc, però l'enrenou ha estat important.

Josep Guardiola i Sala, nascut el 18 de gener de 1971, a la localitat barcelonina de Sampedor, conegut com Pep Guardiola o simplement Guardiola, va iniciar la seva carrera com entrenador del Barça el juliol del 2008 i amb el qual ha conquistat, de manera consecutiva, els sis títols als quals aspirava l'equip (la Copa del Rei, el títol de Lliga, la Lliga de Campions de la UEFA, la Supercopa d'Espanya, la Supercopa d'Europa i el Mundial de Clubs abans, Copa Intercontinental). D'aquesta manera Guardiola es va convertir en l'únic entrenador de futbol de la història en aconseguir els 6 títols oficials en una sola temporada.

És cert que des que Pep Guardiola s'asseu a la banqueta blaugrana, el Barcelona s'ha acostumat a iniciar les temporades amb resultats irregulars. Però els dos empats collits en només quatre dies han deixant sensacions molt més preocupants que en anys anteriors. I les lesions, a més, contribueixen a augmentar la incertesa.

L'empat a última hora que va arrencar al Camp Nou l'AC Milan en el debut de Champions o la desgraciada remuntada soferta pels culers a Anoeta després de dominar el marcador amb un 0-2 podrien ser considerats ensopegades sense importància, coses del futbol. Encara que darrere d'aquests marcadors s'amaga una realitat que urgeix el Barça a millorar com més aviat millor el seu futbol.

Potser és una falta d'ambició en tots dos partits, una característica més negativa i que més diferència a l'actual Barça del que va tancar la temporada passada amb un recital a Wembley. Després d'aconseguir un avantatge còmode a Sant Sebastià amb relatiu poc esforç, el va llençar per terra en uns minuts on els blaugrana van mancar de la fam de pilota i de victòria que els caracteritza.

Amanit tot això amb errors inexplicables com l'estranya cessió de Vila a Valdés. La millor versió del Barça sempre vol la pilota, però no per marejar-lo i esperar que passi el crono, sinó per fer mal al rival amb mil variants diferents: llargues combinacions a l'espera del buit perfecte, contraatacs vertiginosos, accions individuals de Messi, Iniesta i companyia, entrades inesperades per banda, o perles de futbol d'alta escola amb passades precises que trenquen fins el millor dels entramats defensius.

I com a contrapunt necessari, l'actitud defensiva de tots els jugadors blaugrana acostuma a demostrar una implicació i un ànsia per recuperar la pilota per tornar a l'atac com més aviat millor. Atributs que han aconseguit que el Barcelona no només sigui l'equip que millor ataca en els últims anys, sinó també dels que millor defensen del món.

Davant el Milan van tornar a brillar per la seva absència gran part d'aquestes característiques, que semblaven intrínseques al 'model Guardiola'. I igual que davant la Reial Societat, el partit es va mantenir obert, a la corda, arribant a última hora el gol de Thiago Silva que posava les taules definitives al marcador.

Hi ha accions d'un partit que deixen molt clar que la intensitat no és la correcta. Permetre que el contrari rematada un córner en contra en els minuts de descompte és possiblement la més explícita d'elles. Un gol en contra que va venir a multiplicar per deu els dubtes que ja estaven creades per la poca fluïdesa del futbol culer durant els últims 180 minuts de competició. Aquestes dubtes colpegen ara la porta del vestidor barcelonista, i com en anys anteriors, només els bons resultats (ia base de bon futbol) poden negar-los l'entrada.

A més, la infermeria està acollint massa lesionats. Andrés Iniesta és l'últim d'ells i estarà un mes de baixa. Compartirà la llitera dels fisios amb Alexis Sánchez, que va caure el dissabte, i amb Piqué, que darrera la seva volta i potser és a qui més es troba a faltar en aquests moments. Afellay i Adriano ja van aconseguir tornar al grup després de patir contratemps físics a l'agost. I la tornada de Puyol ahir davant els italians pot ser clau a l'hora de pujar l'estat anímic del grup.

Però la veritat és que analitzats aquests punts hem de creure i esperar que aquesta Barça de Pep Guardiola tornarà a ser el que ens té acostumats i ens omplin de joia aconseguint victòria rere victòria fins a arribar als títols als quals aspira i desitgen tots els socis, seguidors i aficionats. Tot i aquests dues ensopegades hi ha esperança entre els seguidors. No passa res com va quedar demostrat davant Osasuna.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1105
3
Comentaris afegits 
jose manuel (barcelona) 30-09-2011 - 10:20
Els culers pasemm rapidament de ser el millors a tindre un equip que no val res. Hem de ser mes coherents.
marisol (balenya) 28-09-2011 - 20:34
Els ultims resultats demostran que te rao. No pasa res. Serem campions un any mes
sergi (badalona) 20-09-2011 - 10:08
On passa es al Reial Madrid encara que no vulguin donar-se compta
TORNAR