31 de Gener de 2012

Molta sort

Molta sort haura de tenir la ciutat de Madrid per ser escollida seu dels Jocs Olímpics de 2020 ja que el Comitè Olímpic Internacional ja no el presideix un espanyol ni als llocs de importància dins de l'esmentat comitè hi ha personatges hispans per decantar la decisió i no hem d'oblidar que en la designació de Barcelona per a la celebració dels Jocs de 1992 el COI estava presidit per Juan Antonio Samaranch, veritable "factòtum" per decantar la decisió.

Samaranch va dirigir la candiadtura cap al triomf fent variar, dia a dia, decisions que ell sabia per endavant no eren les que els membres del Comitè consideraven importants i avisant de les variacions que debian efectuar-se en les diferents estructures per aconseguir l'aprovat de les comissions que debien visitar-les.

Tampoc s'ha d'oblidar que l'alcalde de Barcelona per aquelles dates, Pasqual Maragall, va basar tot el seu esforç a favor de d'aconseguir els Jocs Olímpics per a la seva ciutat, cosa que no sembla estar en la ment de l'actual alcaldessa de Madrid, Ana Botella.

I per si això no fos suficient, no cal oblidar que el per llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va lluitar i va aconseguir, per presentar al món la unitat de tots els partits polítics en favor de tenir uns Jocs a la capital de Catalunya. No hi va haver ni una sola critica durant el període de treball i prsentació de candidatura, cosa imprescindible perquè el COI tingui en compte a la ciutat corresponent.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ja ha tingut la primera topada amb un partit polític, Izquierda Unida, que s'hi oposa al projecte, a més que el PSOE deixa el seu suport però amb l'exigència de no gastar ni un sol euro fins que se sàpiga si la ciutat és triada.

Per a la candidatura de Barcelona no es condicionar ni un sol cèntim per aconseguir ser designada i es va efectuar, fins i tot, algun malbaratament de diners per mostar al COI que la ciutat estava disposada a córrer amb totes les despeses de tots els participants en l'esdeveniment.

Cal recordar que un any abans de ser derrotada, el 2005, Madrid 2012 tenia el suport del 90%, segons una enquesta del Comitè Olímpic Internacional (COI), feta pocs mesos abans de conèixer-se a la guanyadora que va resultar ser Londres, amb el 68% de suport popular.

Un any després, digerit el disgust, es va llançar Madrid 2016 amb el 77% de suport. Era juny de 2007. L'economia no ha tornat a estar millor. Un terç dels enquestats recolzava els Jocs perquè portarien noves infraestructures. Llavors també l'entusiasme va anar creixent. L'enquesta del COI va reflectir el maig de 2009 un suport del 85%, menor que el 93% que venia la candidatura (que va atribuir el desfasament a la crisi) però el major de totes les aspirants. Va guanyar Rio, amb un 71%.

Madrid 2020 va agafar a la ciutat el passat mes de juny immersa en una profunda crisi que, des de llavors, no ha fet sinó empitjorar. Es preveu com a mínim un any de recessió. La taxa d'atur a la regió és del 18,5%. Així que els organitzadors s'han centrat en donar-li la volta al principal argument esgrimit contra la candidatura: la pròpia crisi. L'Ajuntament va argüir al juny que la major part de les inversions ja estan realitzades, que no es farà cap més fins no conèixer la decisió del COI, i que, en qualsevol cas, en un projecte tan a llarg termini, les dificultats econòmiques ja seran història quan arribi el moment de donar el embranzida final.

El 23 de maig el Comitè Executiu del COI anunciarà la decisió de quina ciutat celebrarà els Jocs Olímpics de 2020 pels quals competeixen, a més de Madrid, Bakú (Azerbajan), Doha (Qatar), Istanbul (Turquia), Roma (Itàlia) i Tòquio (Japó). Molta, molta sort haurà tenir Madrid.