e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

19 de Gener de 2012

Dolents, molt dolents, dolentíssims. Res de Conspiració judeo-masònica organitzada pel Comitè Nacional d'Àrbitres que dirigeix el càntabre Victoriano Sanchez Arminio. Res de Villarato, invent de la caverna mediàtica madridista. Res de nomenament a dit dels col·legiats per perjudicar a determinats equip. Res de res. La realitat, la veritat és que tots els àrbitres nacionals són dolents, molt dolents, dolentíssims.
 
Victoriano Sánchez Arminio nacional a Santander el 26 de jubilació de 1942 és un exàrbitre que des de l'any 1993 és el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Futbol, recolzat pel president Miguel Ángel Villar, que va ser qui el va nomenar per al càrrec.

Sánchez Arminio va debutar a Primera Divisió en la temporada 1976-77. El seu primer partit en la competició va ser el disputat entre el CD Màlaga i la UD Salamanca l'11 de setembre de 1976. Va xiular en la màxima categoria durant tretze campanyes consecutives, dirigint un total de 149 partits fins a la seva retirada, per motius d'edat, l'any 1989. Al llarg de la seva carrera va ser designat per arbitrar tres finals de la Copa del Rei el 1982 el 1986 i la de 1989, que va ser el seu partit de comiat.

El 1978 va ser nomenat àrbitre internacional i el 1981 va obtenir la escarapela FIFA. El seu debut en un gran esdeveniment internacional va ser al Mundial d'Espanya de 1982, com a jutge de línia de l'internacional Lamo Castillo. El 1984, va arbitrar en els Jocs Olímpics de Los Angeles i un any més tard al Mundial Juvenil. El 1986 va ser l'àrbitre espanyol elegit per la Reial Federació Espanyola de Futbol per al Campionat del Món que es va celebrar a Mèxic, on només va xiular un partit de la primera fase, entre l'Argentina i Corea del Sud. El 1989, la temporada de la seva retirada, va arbitrar el partit de tornada de la final de la Copa de la UEFA entre SSC Napoli i VfB Stuttgart.

Només retirar-se, ángel Maria Villar, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, el va fer membre del Comitè de designació d'àrbitres i el 15 de març de 1993 el propi Villar el va nomenar president del màxim organisme arbitral del futbol espanyol, per substituir el dimissionari Pedro Sánchez Sanz .Ha estat també instructor de la FIFA per a àrbitres.

Malgrat els anys transcorreguts en el càrrec Sanchez Arminio no ha après dels innumrables errors que els col·legiats han comès i segueix, sense bellugar-se, nomenant als mateixos àrbitres per als mateixos partits en els que no van saber encertar en les seves decisions, el que exalta al màxim a les respectives aficions que van predisposades als partits a esbroncar qualsevol decisió d'aquests àrbitres.

Res de campanyes en contra de determinats equips, res de designacions a mida perquè perdi determinat conjunt, res d'àrbitres que dirigeixen de diferent manera segons sigui el color de samarreta dels dos combinats contendents. No, no és això. L'únic és que els àrbitres nacionals són dolents, molt dolents, dolentíssims. El darrer exemple, el Madri-Barça de la Copa.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1840
1
Comentaris afegits 
salvador (barcelona) 21-01-2012 - 09:50
crec que ademas de molt dolents son dirigits per una mano mafiosa que no vo, que derts equips siguien els millors
TORNAR