30 de Novembre de 2010

Dilluns al vespre, davant més de 400 milions d'espectadors, un equip, el FC Barcelona, va ensenyar el que és futbol. Els 400 milions d'espectadors, fossin de l'equip que fossin, van gaudir del joc que 11 homes vestits de blaugrana van brindar sobre la gespa del Camp Nou.

Un equip en el qual hi havia set jugadors formats a la pedrera de la Masia (Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i Leo Messi), i que al llarg dels 90 minuts es van afegir dos més (Bojan i Jeffren) també criats a pocs metres del camp barcelonista.

Més que els tres punts que es van jugar i que són els que veritablement serveixen al final de la cursa del campionat, es va jugar l'honor, els sentiments i una cosa que el Reial Madrid no va saber posar en el camp: l'actitud, allò que no sona. Davant del bon joc d'uns es va oposar la violència dels altres, més per la total impotència que per la mala fe.

Mourinho havia dit que el Barcelona feia teatre i la veritat és que dilluns els blaugrana van elaborar una obra d'art amb els millors artistes que es poden agrupar en un terreny de joc i els que haurien d'haver acompanyat en la representació es van limitar a ser espectadors, juntament amb els prop de 100.000 que va anar al lloc de representació i els 400 millonres que van veure la seva transmissió en directe per televisió.

Mou es va limitar, com un més, a observar el cicló que se li apropava en cada moment al marc que defensava un dels millors porters del món, Iker Casillas, però que no va poder ser l'àngel salvador d'altres nits perquè davant tenia els millors. És veritat que la Lliga és molt llarga, que cal vèncer en molts camps, que cal guanyar molts més partits, però la veritat és que dilluns al vespre al Camp Nou es va donar un gran pas per aconseguir el títol d'aquesta temporada i, el més important, és que aquest equip va fer vibrar, gaudir, plorar d'alegria a tots els aficionats culers. Això és futbol.