17 de Novembre de 2009

On és l'habitatge de protecció oficial?

Fa mesos, anys, que no sentim a parlar de la urbanització de noves zones, de la construcció de nous edificis, de la requalificació de terrenys agrícoles. De tot aquell moviment ara només ens queden algunes sospites d'enriquiment irregular i la certesa que, potser, alguns van fer l'egipci.
Més enllà de tots els cassos de presumpta corrupció el que cal preguntar-se és: On són tots els habitatges de protecció oficial que s'haurien d'haver construït aquests darrers anys?
Un dels peatges que està pagant el país des que va esclatar la bombolla immobiliària és la no construcció dels habitatges de protecció oficial que van lligats a les noves promocions. Són molts els ajuntaments que aquests darrers mesos veuen com els constructors deixen abandonades les grans promocions just en el punt en el que toca construir és l'habitatge protegit.
Acords signats fa pocs anys entre ajuntaments i promotors per concentrar l'habitatge protegit d'una zona en un sol edifici, han quedat en paper mullat i on s'havia d'aixecar un bloc de vivenda protegida ara només hi ha l'esquelet d'un edifici que ha estat abandonat pel constructor i deixat en mans d'un ajuntament sense recursos per acabar-lo.
On són doncs els diners de la bombolla immobiliària? Els Constructors diuen que, ara, no poden fer habitatge social perquè els números no els surten. I tots els milions que han guanyat aquests darrers anys? Perquè no se'ls obliga a vendre patrimoni, si cal, per fer habitatge social? Si quan en van tenir molt no van saber guardar, cal que ho paguin els més desafavorits?
No hi ha excusa. L'habitatge social és prioritari i més en un moment on hi ha tanta necessitat com ara. L'administració està per vetllar pels interessos de tots i tinc la sensació que amb això de l'habitatge social no s'està prou atent. Si el problema és la manca de legislació doncs que s'hi posin però ja n'hi ha prou de mirar sempre cap a l'altra banda.
L'altra pregunta que ens hauríem de fer és perquè els ajuntaments no van calcular el cost que'ls suposava l'augment demogràfic de les seves poblacions i només van voler mirar el benefici, a curt plaç, que'ls suposava la requalificació urbanística? Però aquesta la deixem per un altre dia.