10 de Novembre de 2009

Fitxar a Cruyff un nou motiu per agafar la destral

Aquí la qüestió és fotre llenya a tothom. Que no ens deixen jugar amb seleccions de primer nivell? Llenya a la Federació Espanyola, (amb raó). Que per jugar un partit hem de buscar una selecció de segona fila? Llenya a la Federació Catalana per no ser ambiciosa. Que seleccionem molts jugadors que no són de primera divisió? Llenya al seleccionador perquè fa un equip de poca qualitat. Que en busca de primera que no parlen català? Dons perquè no és representativa de l'essència de la catalanitat. Que tenim un seleccionador que no fa massa bon paper? És una selecció que no emociona ni anima. Que resulta que trobem un entrenador de fama mundial, referent del futbol modern, que vol entrenar la selecció i que, aprofitant-nos de la seva popularitat, la situa a la premsa internacional? Doncs llenya perquè no parla català.

És evident que m'agradaria que Cruyff, que porta 30 anys vivint a Catalunya, parlés català. I que tingués un compromís més profund amb el país i fins-hi tot que organitzés consultes populars com las d'Arenys de Munt per tot el país... El problema és que a Cruyff se l'ha fitxat per entrenar la selecció catalana i, aprofitant la seva notorietat, fer que se'n parli arreu. I aquest objectiu, inicialment, ja s'ha aconseguit.

Si el que busquem són símbols salvadors de la pàtria, que en necessitem, potser que busquem a algú que tingui un perfil més filantròpic i de pas elaborem un Pla de Ruta cap a un objectiu definit. Potser d'aquesta manera l'esport nacional, que és fotre llenya al mort i al que el vetlla, deixarà de generar debats profunds plens de reflexions político-filosófiques, i ens limitarem, només, a cascar, verbalment és clar, a tot aquell que es posi a tiro sense més transcendència. Deixant de banda el dibuix i el sentiment català que a alguns ens genera treballar per un nou futur nacional.