17 de Desembre de 2009

Els herois de veritat mai porten capa

Tinc un amic, es diu Manel Pou, que forma part d'aquest reduït grup de persones que fan de la seva activitat diària un exemple de solidaritat, valors, humanitat i comprensió als més necessitats.

En Manel és síndic local. Una activitat voluntària, no remunerada i molt sacrificada que posa aprova diàriament la tenacitat dels que desenvolupen aquesta tasca.

Avui fa una setmana m'explicava el cas d'un Jove de 36 anys, gironí de naixement, que per un seguit de desgràcies ha quedat arruïnat. La dignitat i l'orgull d'aquest jove ha fet que no suporti rebre l'ajut dels seus pares i hagi desaparegut del domicili familiar. En Manel el va conèixer quan practicava la indigència a una població propera a Barcelona. Ha estat vivint en una barraca al mig la muntanya i s'ha alimentat del que ha furtat pels horts i dels ajuts que cada dijous reparteix Càritas.

Aquest home va apropar-se a en Manel, únicament, perquè volia ser escoltat. Necessitava, per uns minuts, poder relacionar-se amb algú que no el veies com un indigent sinó com una persona. Va explicar la seva història i li va demanar a en Manel que no li digues als seus pares on es trobava.

Avui, una setmana més tard, els pares i la germana d'aquest jove s'han assegut al voltant d'una taula i desprès de parlar amb ell, se l'han emportat cap a casa. A aquesta hora rep assistència psicològica. En Manel ho ha fet possible.

Estic convençut que persones com en Manel, a Catalunya, n'hi ha moltes. Menys de les que necessitem. D'aquí a vuit dies serà Nadal. Vivim un dels moments més solidaris de l'any.

M'agradaria aprofitar aquest petit espai per retre homenatge a tots els Manels que treballen anònimament per fer del nostre país un espai de convivència i justícia. Desitjo que'l seu exemple es traslladi, transversalment, a tota la societat i demano que se'ls faci el reconeixement que mereixen.

En un moment en que hem sabut que grans i prestigiosos guardons nacionals han anat a parar a mans de lladres i estafadors, a alguns, ens costa molt entendre com aquests individus únics no han estat homenatjats.

Se que a ells els és igual però fer-ho també és justícia. Justícia social que és, precisament, per la que treballen.

Moltes gràcies Manel!!!