24 de Novembre de 2009

El fum del finançament

Prefereixo pensar que no s'enteren abans que no volen enterar-se. Si ha hagut un tema que ha aixecat la indignació popular de l'estiu ençà, ha estat els presumptes cassos de corrupció i desviament de diners. Casos com el Pretòria i el Millet han protagonitzat milers de planes als diaris. Doncs bé. Se n'ha parlat fins que hem arribat al tema del finançament dels partits polítics. Arribats a aquest punt, des de el món polític només s'han llençat cortines de fum.

La primera va ser la nova llei electoral. 30 anys regint-nos amb una disposició temporal, i ara de sobte, a corre-cuita, en 3 mesos volen fer una nova llei electoral pròpia per Catalunya. Estrany.

Aquesta setmana, com que lo de la llei ja no mola, hem tornat a treure la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. L'enèsima filtració sobre la data en la que es farà pública la sentència. I vinga! A debatre, que si sí, que si no, que si ens queixarem, que si no ens queixarem.... Tot menys parlar del finançament dels partits polítics i com fer que no s'empesquin les mil i una, legals o no legals, morals o no morals, per seguir mantenint l'estatus econòmic i regalar-nos als caps de setmana amb extraordinaris actes político-festius com el que va fer el PP a Barcelona o com el que han organitzat els socialistes amb tres presentadors i orquestra tocant "Granujas a todo ritmo", mentre sortien els ministres.

Prefereixo pensar que no s'enteren abans de creure que no volen enterar-se. No vull pensar que ens tornaran a regalar amb més setmanes d'investigacions judicials, guàrdia civil i detencions a mig matí perquè els surt més a conte "sacrificar" a algun dels seus que perdre poder adquisitiu.