06 de Febrer de 2015

Radicalitat

Rajoy ha tornat a Catalunya, aquest cap de setmana passat. I no ho hem notat –més enllà del que hem llegit a través dels mitjans de comunicació-. Va venir, una vegada més, a parlar als seus i no a escoltar ningú més que no fossin els seus. Va demostrar que governa donant l’esquena a Catalunya i va aprofitar per tornar a criticar el president Mas i el procés sobiranista. Va dir que el President ha convocat eleccions per interès partidista i el va titllar de “radical”.

Què és ser radical? Ser radical és defensar la democràcia? És defensar la dignitat de la nostra nació? És exigir que se’ns respecti i que se’ns escolti? És complir amb un mandat democràtic? Si és això ser radical, endavant. A Catalunya estimem i ens agrada la radicalitat democràtica; per ella, vam lluitar molts anys, i molts hi van deixar la vida.

Certament, amb radicalitat democràtica, volem canviar la nostra condició dins un Estat que ens ofega econòmicament i ens nega el que som i el que volem ser. No ens agrada viure en un Estat amb un govern de dubtosa qualitat democràtica, que impulsa querelles contra el president Mas i membres del Govern català, i també contra el jutge Vidal; que pretén portar al Tribunal Constitucional les delegacions que s’obren de Catalunya al món, quan en tenim competència; que respon amb els tribunals enlloc de fer-ho amb la política; que, en definitiva,  s’esmerça en no respectar un procés cívic i radicalment democràtic com és el català.

No ens sentim part d’un lloc on el partit que governa a l’Estat, que s’omple la boca dient que és l’únic que s’ocupa de les persones, impugna els pressupostos de la Generalitat de manera que afecten l’entrada en vigor de nous recursos socials -com el fons de 10 milions d’euros per fer front pobresa energètica-. O que impulsa la modificació de la declaració de l’impost  de societats, ofegant el funcionament de les petites entitats sense ànim de lucre que, entre d’altres, contribueixen a l’ajuda de les persones vulnerables, fomenten la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

I, com que ja fa temps que vam dir prou, seguim endavant amb el nostre projecte per assolir la plena sobirania i, així, aconseguir una societat més igualitària i un país més just, pròsper i ètic.