e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 de Març de 2013

El consell de ministres del Govern de l’Estat espanyol va decidir el divendres optar per enrocar-se, per tancar-se al diàleg.  Ha acordat impugnar davant el Tribunal Constitucional la declaració sobiranista aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 23 de gener. El text, que va tirar endavant amb el suport de la majoria de la Cambra, defineix Catalunya com “un subjecte polític i jurídic sobirà”.

Resulta curiós que durant setmanes el Govern de l’Estat hagi traslladat que la declaració no tenia efectes jurídics i per tant no tenia sentit recórrer-la. Però la decisió ve avalada per l’Advocacia de l’Estat i pel Consell d’Estat, que ahir es va pronunciar a favor. Malgrat tot, no hi ha hagut unanimitat en el sí d’aquest òrgan consultiu.

L'exministre socialista i magistrat del Tribunal Suprem Fernando Ledesma i el 'pare' de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón afirmen als seus vots particulars que no hi ha base per portar la declaració davant el Constitucional. Rodríguez de Miñón adverteix a més al govern de Rajoy que utilitzar la via del Constitucional per provar d'aturar el procés a Catalunya "no és la via més adequada per arribar a una solució constructiva".

Ledesma assegura que la declaració de sobirania "fa referència a una data futura i imprecisa" per a l'exercici del dret a decidir i per tant "no té efectivitat immediata". A més, argumenta que la declaració "no té naturalesa jurídica de norma", sinó que només és un "instrument parlamentari per a l'impuls de l'acció política a Catalunya" i tan sols es podrà determinar la firma i contingut d'aquesta acció política "al final del procés".

Segons Ledesma, la resolució "no altera, transforma ni modifica la situació legal" i la seva eficàcia "queda limitada al propòsit de naturalesa clarament polític" de fixar un objectiu "de contingut incert". A més, recorda que hi ha "nombroses resolucions anteriors" del Parlament que tenen un contingut anàleg i que no han estat impugnades, i per tot plegat considera que la declaració del Parlament "no suposa l'exercici d'una pretesa sobirania ni constitueix una declaració efectiva, actual i incondicional del pretès dret a decidir".
Ledesma conclou que "no concorre el pressupost processal insubsanable de constituir objecte idoni per a la impugnació".

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón va més enllà i assenyala que "donar per suposada la marginació" de la Constitució com a marc legal és "un judici d'intencions que no té en compte la legalitat de la declaració". A més, Herrero y Rodríguez de Miñón  conclou que "no existeixen fonaments jurídics suficients" per impugnar la declaració.

Sembla doncs, davant d’aquests arguments jurídics de pes, que el Govern de l’Estat espanyol tingui por a la democràcia, tingui por al diàleg. La resposta de nou és un cop de porta. La democràcia interpretada per l’actual Govern dóna peu a confusions. Després també hi ha les amenaces d’intervenció militar del general Chicharro, a la reserva. Catalunya només demana diàleg i la possibilitat d’iniciar un procés per pactar un referèndum que permeti als catalans i catalanes decidir amb llibertat el seu futur. 

En altres àmbits, aquestes qüestions funcionen de manera diferent. Al Quebec hi ha hagut dos referèndums per la independència. A Escòcia, Alex Salmond ha iniciat les negociacions per tirar endavant una consulta el 2014 –a l’igual que a Catalunya- perquè els ciutadans decideixin si volen continuar a dins de la Gran Bretanya o sortir-ne.

Des de Londres s’ha respectat tot el procés. El primer ministre britànic, David Cameron, ha acceptat la via democràtica de diàleg i del respecte institucional.
També el president de Gales, Carwyn Jones,  que es va reunir amb el President Mas el divendres va afirmar que “la millor solució passa per negociar entre les dues parts”.

Precisament, el President Mas ha deixat clar que davant la intransigència de l’Estat, la única via és aixecar el cap perquè no volem ni que ens enfonsin ni que ens ofeguin. Catalunya viu sota una crisi econòmica, que ens ofega, i una crisi política que ens vol ensorrar. I davant aquesta situació només hi ha un camí: aixecar el cap encara que quan ho fem ens el vulguin tallar. I és que, nosaltres no volem ser ni ofegats ni ensorrats i per això hem plantejat una via, amb fonaments democràtics, per a sortir d’aquesta situació. El problema és, un cop més, l’Estat que s’omple la boca de paraules com diàleg i consens, però són els primers que , per la via dels fets, es carreguen aquests dos conceptes. Exemples en aquest sentit són la voluntat de controlar la política exterior, el projecte de llei Wert o el recurs contra la declaració de sobirania del Parlament. Però en cap cas renunciarem a seguir el nostre camí de llibertat.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
881
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR