e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Maig de 2014

 

És hora de fer balanç de les recents eleccions al Parlament Europeu. Em centraré en el nivell català i el nivell europeu. Manllevant l’eslògan de campanya d'un dels contrincants polítics s'ha de dir que sí, que d'aquestes eleccions n'ha nascut un país amb un nou sistema de partits, un nova forma de representació expressada amb un sistema molt més fragmentat. Aquest cop ha guanyat ERC, felicitats per la victòria, i CiU ha quedat en segona posició a menys d'un punt i mig percentual de diferència, 100.000 vots més i un percentatge idèntic al de fa cinc anys.

CiU sempre ha quedat segon en les eleccions europees menys un cop a mitjans dels anys 90. Sempre havia estat superada pel Partit Socialista de Catalunya. Aquesta és la gran novetat. Revisant les dades ciutat a ciutat es pot observar que ja no ha passat el que succeïa durant dues dècades: un increment d'ERC suposava un decreixement de CiU. O a l'inversa. Ara hi ha vot nou pels dos. Un dels punts claus a escatir en un anàlisi objectiu, fred i en profunditat en els propers dies és identificar el perfil dels votants de les dues principals formacions, CiU i ERC.

Caminem cap a un sistema com el que funciona habitualment en alguns països centreeuropeus i escandinaus: el partit guanyador se situa entre el 20 i el 30% dels vots i es construeixen coalicions de govern o parlamentàries al voltant del primer partit. Penso en Holanda, en Dinamarca, en Estònia, en la República Txeca, en Suïssa o en Àustria.

El missatge que els que ens segueixen arreu del món han registrat en hores és que els partits partidaris del dret a decidir i de la consulta del 9 de novembre registrem el 55% dels vots en unes eleccions concorregudes (47% de participació). Seria més si suméssim els vots de la formació magmàtica “Podemos”, amb uns electes (entre ells un exfiscal radicat a Barcelona) de qui encara necessitem temps per saber què pensen. El partit de la majoria absoluta en el parlament espanyol (PP) cau fins al 9,8% dels vots. I el PSC passa a ser el tercer partit en les dues últimes eleccions. Sense un PSC fort, el PSOE no torna al poder a nivell espanyol i això provocarà algunes decisions que faran que puguem veure el naixement d'un partit socialista d'estricta sobirania catalana en les properes setmanes. Crec que és un intent que un grup de socialistes de llarg recorregut faran com una contribució en aquest moment de grans transformacions. I els haurem d'agrair l'intent i la determinació.

També haurem d'enfocar la resta de la legislatura incrementant al màxim la corresponsabilitat en les decisions dels partits que donen suport al govern. I prendre decisions molt clares i consensuades de cara al 9 de novembre.

Un apunt a nivell dels resultats en el conjunt d'Europa. El malestar es manifesta perquè l'última legislatura ha estat una evident expressió de funcionament deficitari de polítiques de la Unió Europea. El repte i la resposta per a la propera legislatura no és menys Europa sinó més Europa, on s’afronti finalment un govern econòmic europeu i una política comuna de fronteres realment integrada i solidària entre països receptors i països allunyats de les fronteres exteriors. Un consens entre les tres principals forces de la cambra (populars, socialistes i liberals) serà indispensable per prendre decisions valentes. O ho fem o d’aquí a cinc anys els resultats seran una correcció encara més severa. No tenim cap més oportunitat que la present legislatura per fer una Europa que funcioni integrada en tot el que hem decidit integrar-nos (moneda, lliure circulació, política econòmica). No tindrem una altra oportunitat.

Jordi Xuclà

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1029
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR