24 de Desembre de 2014

Estem pel tema o no?

Al cap de carrer del final d’any, en el remolí de la societat líquida on tot és instantani i el record i la perspectiva són febles, mirem on som per un moment. Amb mirada transcendent, si us plau.

Parem el rodar dels cavallets per un moment, deixem d’encantar-nos en l'autocontemplació hedonista d'Instagram i el periodisme de declaracions i contradeclaracions, de frases fàcils i poc esforç intel·lectual. El soroll que tapa la remor més dolça que ha fet aquest país cívic des de fa decennis.

On som en aquesta hora gran de la història del nostre país? El 9 de novembre de 2014 vam alliberar-nos de tantes renúncies del pacte de la transició, vam recordar pares i avis i vam dir alt i clar quin futur volem. Dia gran abans d'ahir. No el deixem engolir per la pantalla plana. Va ser un dia sobresortint.

El 25 de novembre el president de la Generalitat va presentar un pla de ruta a l’altura de l’home que ha arribat fins on no havíem arribat mai. Abans d’ahir. Una proposta que pensa en gran per una societat que n’està fins a la barretina de la política a la menuda. Però en un mes, només en un mes, ja hi tornem a ser: política de tàctica. Només el món oriental hi guanya perquè l’estratègia no té pressa ni urgències d’egos ferits.

Ja som a cap de carrer: estem pel tema o no? Ja ho va dir fa quatre dies Carme Forcadell: o entenem el moment actual o els ciutadans passaran per sobre dels partits.

A Eslovènia ho van saber fer bé, i amb un èxit impecable i polit. Ja som a cap de carrer, estem pel tema o no?

Llista unitària fins a l’últim minut. Sinó, unitat dels que pensem igual. Els votants són savis, quan posen i quan treuen. En aquesta hora, no ens equivoquéssim pas. Per fer-ho molt més ben fet que en el segle passat. I no es preocupi, que després sortirà discretament de l’escenari. I via fora, pel país nou.



Jordi Xuclà