05 de Març de 2014

Crimea, Margallo i nosaltres

És llarg i té el seu perquè explicar com Ucraïna ha arribat fins a la situació actual. Entre la lentitud i falta de reflexes de la política exterior europea, la visió desenfocada de Washington i una Rússia que torna -Síria, Iran, fracàs de la Cimera de Vilnius...- tot i que alguns la donaven per eternament adormida.

La qüestió és que avui Ucraïna viu una situació molt crítica. Camp de batalla de les zones d’influència entre l'Oest i la Rússia i les democràcies low quality que tornen. Dilluns passat es va reunir el Consell Europeu de Ministres d'Exteriors de la UE per afrontar la critica situació.

Quina va ser l'única preocupació sobresortint de la diplomàcia espanyola? Insistir fins posar en el text de la declaració final que Crimea no té dret a celebrar un referèndum d’autodeterminació. Projectant els fantasmes interns en l’escena internacional. (Ja han fet el mateix quedant entre els 5 Estats dels 28 de la UE que no reconeixen Kosovo).

La qüestió es que sí, que Crimea té dret a consultar als seus ciutadans quin estatus polític volen pel seu futur. Ho contempla la llei de Regió Autònoma de Crimea - que es va incorporar a Ucraïna tot just el 1954- i ho va aprovar per amplia majoria el parlament autònom de Crimea divendres passat. La situació d'Ucraïna segurament es desllorigarà amb un nou govern que expressi més sintonia cap a Moscou. Això és el que intenta Putin i a Alemanya, amb la boca petita, no li sembla malament. Res és el que sembla en aquesta partida.

Per això resulta ridícul, extremadament ridícul, que el ministre d'Afers Exteriors, Garcia-Margallo Marfil, posi cullerada en tant sensible assumpte per tornar a parlar tàcitament de Catalunya. En les reunions d'aquest alt nivell, a qui se li veuen les intencions domèstiques, sol quedar molt i molt malament. I els altres assistents deuen pensar per dintre  que ja es veuen les raons dels que volem exercir el dret a decidir. Ja ho va escriure Oscar Wilde: "Del sublim al ridícul només hi ha un pas". La diplomàcia espanyola dona aquest pas tot sovint.