e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

13 de Juliol del 2015

Grècia? Europa!-

Hi ha una vella frase de Jean Monnet que diu que la construcció europea es va fent a cop de sotracs i crisis. Potser sí que va ser així en el passat, que ja no és discutible, però la crisi de Grècia en l’Eurozona ens fa pensar que no pot ser així en el futur.

Massa s’ha posat en risc, massa s’ha constatat que l’euro era una moneda jove sense els mecanismes de salvaguarda i supervisió en els estats membres. Amb la crisi grega es fa front a l’hora de la veritat perquè la zona euro revela les ambigüitats que es van acceptar fa deu anys. Durant aquesta dècada hem compartit una moneda única mentre s’ampliaven les divergències econòmiques.

Les economies s’han allunyat, com ho han fet els pobles, amb un demos comú més dèbil. Des del no francès i holandès a la Constitució europea  fa deu anys,...

Continuar llegint...

28 de Maig del 2015

Guanyar en temps de ruptura

Abans els partits grans eren com una manta que cobria els peus i la boca i el nas i aconseguien fins al 40% dels vots i a més eren hegemònics. Ara ja no, estem com a Holanda o a Dinamarca o a Suècia: la manta tapa els peus o la boca, però tot alhora ja no. El primer partit guanya amb un, posem-hi, 25% dels vots; el segon amb un 21% i així anar sumant. I encara sort que el president Artur Mas i un grup de dirigents de la nova etapa van intuir que el país es movia cap a un robust sobiranisme de les conviccions (ja veurem si dels sacrificis transitius) i això fa que avui CiU estigui viva i hagi guanyat les eleccions municipals i no pas que estigui trinxada i en caiguda lliure com el PSC i el PP a Catalunya.

Això no vol pas dir que ens hàgim de gronxar en la complaença. Perquè hem guanyat en les pitjors circumstàncies. Tota la campanya hem fet com si no recordéssim el que va succeir el 25...

Continuar llegint...

01 d'Abril del 2015

Qui ho havia de dir!

Ara es parla molt de la distinció entre la vella política i la política nova. Fa referència a una manera de fer, de pensar, de relacionar-se, al quefer de les coses públiques. Hi ha un món que s'acaba i un món que arriba, molt marcat per la transparència i l’accés a la informació gràcies a les noves tecnologies. I molt marcat pel donar comptes constantment i per una societat que vol saber com es prioritza la despesa pública i el compliment dels terminis dels compromisos adquirits.

En el pas de la política vella a la política nova també s’està produint un veritable remolí que dóna i retira suports dels ciutadans a les forces polítiques que entenen i sintonitzen amb els nous temps. Diumenge passat, quan el PP a Andalusia va caure de cop a 33 diputats es va veure molt eloqüentment que el PP és un partit que s'ha envellit...

Continuar llegint...

16 de Febrer del 2015

Margallo en campanya

El que escric no és una broma ni una ocurrència: al ministeri d’Afers Exteriors del Regne d’Espanya hi ha una comissió que segueix fil per randa el dia a dia del moviment sobiranista català. És conegut com el “Comité barretina” i es sol reunir els divendres. La secretària del ministre convoca així: “El viernes a tal hora, comité barretina”. Els seus integrants passen l’escàner sobre declaracions, posicionaments, persones... Estan íntimament convençuts que tenen més olfacte i astúcia que el gabinet d’estudis de la Moncloa. I vist com ho fan a la Moncloa, fins i tot potser tenen raó. És una de les distraccions del ministre José Manuel García Margallo que tan sovint tracta l’assumpte català. Li agrada quan li diuen que és el ministre per Catalunya, igual com al Gabinet de Gran Bretanya existeix...

Continuar llegint...

24 de Desembre del 2014

Estem pel tema o no?

Al cap de carrer del final d’any, en el remolí de la societat líquida on tot és instantani i el record i la perspectiva són febles, mirem on som per un moment. Amb mirada transcendent, si us plau.

Parem el rodar dels cavallets per un moment, deixem d’encantar-nos en l'autocontemplació hedonista d'Instagram i el periodisme de declaracions i contradeclaracions, de frases fàcils i poc esforç intel·lectual. El soroll que tapa la remor més dolça que ha fet aquest país cívic des de fa decennis.

On som en aquesta hora gran de la història del nostre país? El 9 de novembre de 2014 vam alliberar-nos de tantes renúncies del pacte de la transició, vam recordar pares i avis i vam dir alt i...

Continuar llegint...

07 de Novembre del 2014

El 9N i el mal d’ous

Conversa plena de metàfores amb un alt càrrec polític del Govern central i un servidor hores després que el Govern de l’Estat presentés una nova impugnació davant el Tribunal Constitucional del procés participatiu del 9 de novembre. Encara amb alguns dubtes i moltes decisions per prendre a pocs dies del 9N, em pregunta si crec que s’han equivocat amb la nova impugnació. Li dic que clarament sí, que fan el ridícul davant de la comunitat internacional i que impulsaran més ciutadans a votar per defensar un simple concepte elemental de democràcia.

Continua amb el registre de la ridiculització i em diu: “així que hem de deixar que la gent vagi davant de les urnes a fer un gran exercici d’onanisme i després es quedi descansat i fumi una cigarreta”. I seguint-li la metàfora li dic que ell sap perfectament el dolor testicular que provoca la no...

Continuar llegint...

11 de Juliol del 2014

Dret a decidir per a tothom

La miopia política i les seves conseqüències. Dilluns 30 de juny vaig participar en una taula rodona dels cursos d’estiu de l’Associació de Periodistes Parlamentaris. Cayo Lara (IU), Soraya Rodríguez (PSOE), Beatriz Rodríguez-Salmones (PP) i un servidor. Després de set anys de crisi econòmica i recuperació encara dèbil, la resistència dels materials de la paciència ibèrica –prodigiosa a Portugal- comencen a cedir i el mal humor es manifesta a les urnes.

Un cop més sostinc que la crisi de canvi polític i institucional a Catalunya no ha fet res més que avançar i anunciar la crisi política i institucional que es viu a Espanya des de fa unes poques setmanes.

El rial va carregat d’aigua d’indignació i ganes d’emportar-se per davant molt d’immobilisme. Em crida l’atenció la cursa iniciada per...

Continuar llegint...

28 de Maig del 2014

Sí, un nou país

 

És hora de fer balanç de les recents eleccions al Parlament Europeu. Em centraré en el nivell català i el nivell europeu. Manllevant l’eslògan de campanya d'un dels contrincants polítics s'ha de dir que sí, que d'aquestes eleccions n'ha nascut un país amb un nou sistema de partits, un nova forma de representació expressada amb un sistema molt més fragmentat. Aquest cop ha guanyat ERC, felicitats per la victòria, i CiU ha quedat en segona posició a menys d'un punt i mig percentual de diferència, 100.000 vots més i un percentatge idèntic al de fa cinc anys.

CiU sempre ha quedat segon en les eleccions europees menys un cop a mitjans dels anys 90. Sempre havia estat superada pel Partit Socialista de Catalunya. Aquesta és la gran novetat. Revisant les dades ciutat a ciutat es pot observar que ja no ha passat el que succeïa durant dues...

Continuar llegint...

14 d'Abril del 2014

La proposta catalana i la por espanyola

Tarde de Toros en el Congreso de los Diputados. Quan el president Rajoy va començar i acabar la seva intervenció, la fúria de la bancada popular era pròpia d’una tarda taurina. “Con un par de huevos” he sentit al meu clatell. El sistema de partits espanyol està paralitzat de por per les eleccions europees del 25 de maig. Un cop més, la delegació del Parlament de Catalunya –com en la reforma de l’Estatut de 2006- ha vingut a parlar amb la mirada llarga i els encarregats de replicar han pensat en els rèdits a setmana vista. Por, una certa por al final de cicle. Qui havia anunciat una certa modulació del discurs del president del Govern espanyol i una obertura sincera al pacte s’ha quedat glaçat. Rajoy ha estirat la carpeta de l’assessor Pedro Arriola (discurs dur i el cas català com a catalitzador de vots a Castella i Andalusia). Arriola va ser l’ideòleg...

Continuar llegint...

05 de Març del 2014

Crimea, Margallo i nosaltres

És llarg i té el seu perquè explicar com Ucraïna ha arribat fins a la situació actual. Entre la lentitud i falta de reflexes de la política exterior europea, la visió desenfocada de Washington i una Rússia que torna -Síria, Iran, fracàs de la Cimera de Vilnius...- tot i que alguns la donaven per eternament adormida.

La qüestió és que avui Ucraïna viu una situació molt crítica. Camp de batalla de les zones d’influència entre l'Oest i la Rússia i les democràcies low quality que tornen. Dilluns passat es va reunir el Consell Europeu de Ministres d'Exteriors de la UE per afrontar la critica situació.

Quina va ser l'única preocupació sobresortint de la diplomàcia espanyola? Insistir fins posar en el text de la declaració final que Crimea no té dret a celebrar un referèndum...

Continuar llegint...
Inicio Anterior 1 2 3 Següent Final