04 de Juliol de 2008

Zapatero no assumeix la realitat

La primera realitat que no vol assumir és que, tot i haver guanyat les eleccions, li falten set diputats per tenir la majoria i per això  dimecres es va veure forçat a comparèixer al Congrés, davant la sol·licitud de tots els grups de l’oposició, per reconèixer, sense mencionar la paraula crisis, que “estem davant d’un clar empitjorament de la situació econòmica“ i per haver d’escoltar a tots els grups de l’oposició coincidint en què hi ha hagut una falta de previsió i de reflexos en l’anàlisi, el diagnòstic i en les receptes que el govern –socialista- ha presentat per fer front a la crisis o al clar empitjorament de la situació, tal  i com ell li vol anomenar la crisis.

En Zapatero no assumeix la realitat quan atribueix la majoria dels mals de l’economia espanyola a factors exteriors: al preu del petroli,  i de les primeres matèries i a la crisi financera importada dels Estats Units i no veu, en canvi, els problemes estructurals no afrontats en els anys de creixement i superàvit pressupostari:

•    Una inflació per sobre de la mitjana de la zona euro.

•    Un necessari increment de la productivitat (el creixement de la productivitat a la UE ha estat superior al nostre).

•    Un dèficit exterior que ha arribat a magnituds rècord, el 10% del PIB (cap altre país europeu te un dèficit exterior tan elevat com el nostre).

La demanda interna ha estat l’únic motor del nostre creixement econòmic i ara no tenim altre opció que aconseguir demanda externa, exportació de béns i serveis i per això cal ser competitius internacionalment.

En Zapatero no assumeix la realitat, quan diu que les mesures que ha proposat el govern són les adequades i suficients per afrontar la situació.

En la seva intervenció de dimecres, en Duran li va dir clarament que  les mesures proposades pel govern no eren suficients i li va proposar:

•    Mesures destinades a les persones i a les economies domèstiques afectades per l’impacte de la inflació i l’atur.

•    Mesures per les empreses generadores de llocs de treball i que han de ser més competitives

•    Mesures per les Administracions territorials que estan obligades a l’estabilitat pressupostaria i estan debatent el seu finançament.

La política econòmica necessita canvis profunds i per portar-los a terme es necessita una estabilitat parlamentaria i una majoria que en Zapatero no té i, com li recordava dimecres en Duran, “ l’estabilitat requereix compromís i també compliment dels compromisos adquirits”.