24 de Juny de 2010

Zapatero esquerda l'estat del benestar

Fa temps que els socialistes regalen incoherència a mans plenes. Les hem vist de tots colors en els últims temps, però un dels moments més curiosos es va produir el passat dia 15. El Consell de Política Fiscal i Financera, en la figura de la vicepresidenta econòmica Elena Salgado, va anunciar que les autonomies hauran de retallar 11.000 milions d’euros dels seus pressupostos, en consonància amb les mesures d’austeritat decidides pel Govern. Des de CiU hem reclamat un esforç especial per reestructurar l’Estat, fent-lo menys costós, però no d’aquesta manera, ni molt menys. Aquests onze mil milions són els mateixos de l’aportació estatal per solucionar el finançament autonòmic. Una xifra amb la que no hem estat mai d’acord perquè la part que pertoca a Catalunya no té res a veure amb la que es fixa al nou Estatut de Catalunya. El tripartit ho va considerar un gran èxit, ens va fregar per la cara que ho havien fet molt millor que durant els vint-i-tres anys de governs de CiU. A banda, el PP ens va acusar  els catalans de trencar la caixa estatal, prèviament havíem aguantat campanyes de boicot als nostres productes. Doncs ara, després de tot això, Zapatero recupera aquests diners en  menys de trenta segons i es carrega l’Estat del Benestar. Es tracta de la gran paradoxa del socialisme.

El president del Govern va dir que la Sanitat i l’Ensenyament eren intocables i amb la retallada d’onze mil milions a les autonomies acaba d’esquerdar l’Estat del Benestar, quan el que havia de fer era protegir-lo. Del seu pressupost les comunitats autònomes destinen més del  60% dels seus recursos precisament a aquestes competències transferides. El problema té diverses cares. La manca de recursos pot empitjorar el servei. I el personal sanitari i els mestres ja guanyen ara menys diners. Potser encara veurem més coses. Els Governs autonòmics hauran de retallar de les partides més quantiosos per anar passant.

Aprimar l’Estat

L’Administració estatal s’ha d’aprimar, s’ha de sotmetre a un règim intens. Alguns ministeris amb la gran majoria de competències traspassades, tenen més personal que el que tenien l’any 1979. Això no és res més que un contrasentit. S’ha de tenir en compte també que quatre de cada cinc parts del dèficit que té l’Administració de l’Estat i les Autonomies, pertanyen només a l’Estat. Si l’Estat cada vegada té menys competències i un dèficit més gran les coses haurien de canviar una mica. Però, no. Existeix una tendència actualment a pensar que el problema rau en les autonomies, però no és així. L’Estat segueix com sempre. Potser Zapatero hauria de deixar-se de romanços. S’han aprovat iniciatives a les Corts que insten el Govern a reduir la despesa, fent desaparèixer ministeris, entre d’altres qüestions, i ara caldria tenir-les en compte.