02 de Desembre de 2009

Uns pressupostos inútils per a Catalunya

Per segon any consecutiu en el que portem de legislatura, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha presentat un Comptes Públics que no funcionen. En consonància, CiU els ha rebutjat al Congrés amb una esmena a la totalitat i al Senat ha presentat un vet perquè no són útils per a Catalunya. No compleixen amb Catalunya pel que fa a l’Estatut. Obvien la Disposició Addicional Tercera del text, s’obliden de les inversions en infraestructures i tampoc respecten el finançament; el Govern es troba més endeutat que mai.

Els Comptes Públics tampoc són útils per afrontar la crisi econòmica. No han sabut donar una resposta adequada. La situació amb el temps s’ha agreujat. Ara hi ha més fronts oberts. Aquest any tampoc es complirà amb les dades macroeconòmiques ni amb les microeconòmiques. Totes les solucions que s’han donat a la crisi han vingut i vindran des de fora. Els pressupostos no plantegen mesures per afrontar la problemàtica actual.Un exemple molt clar d’aquesta paradoxa es dóna en una moció del PSOE, que s’aprovarà avui amb tota probabilitat a la Cambra Alta, ideada per CiU i pactada amb ells al Senat. La iniciativa insta el Govern a reconduir el dèficit públic cap a l’equilibri. Per primer cop els socialistes han acceptat que s’han de mullar per trobar solucions i no s’han quedat a l’expectativa.

En aquests moments, però sobre la taula hi ha un altre problema. L’Executiu reconeix que estem en crisi, però no redueix la despesa corrent suficientment. Han pres la determinació d’augmentar els impostos quan tots els organismes internacionals recomanen el contrari en una situació com la que patim. A més han optat per reduir inversions, quan això no s’ha de fer mai.

José Luis Rodríguez Zapatero ha reconegut que podríem estar sortint de la crisi, però no se n’adona que trigarem en recuperar tots els llocs de treball que s’han destruït –tenim una taxa d’atur del 20%, el doble de la mitjana de la Unió Europea- més tard que ningú. Serem els últims en avançar perquè aquest Executiu va decidir que estàvem en crisi més tard que ningú.

La frivolitat del Govern és latent en molts àmbits. Fa unes setmanes quan es decidien els noms dels nous comissaris per ocupar les carteres europees es va plantejar el nom del ministre espanyol Miguel Ángel Moratinos per fer-se càrrec de la política exterior de la UE. Sense cap mena de dubte, Moratinos no era un bon nom, però si finalment s’acceptava això volia dir eliminar Almunia. La interpretació que es feia a Brussel·les era que Zapatero intentava així carregar-se la persona que havia tingut la gosadia de denunciar que la política econòmica del Govern espanyol resultava inadequada.